Bon Nacional

El pressupost per la cultura és fràgil; però gestors i públic mantenen la dignitat. Fragilitat i dignitat, resistència i conquesta, són termes emprats per Xavier Albertí, director artístic del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), en la presentació de la temporada 2019/2020. L’obrirà La Rambla de les Floristes, de Josep Maria de Sagarra, el 10 d’octubre vinent. Poc després pujaran a l’escenari La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda. Propostes de dignitat i resistència, condensades en el propòsit d’adaptar a sensibilitats del present valors sovint menystinguts, i fer-ho amb una mirada justa a aportacions d’homes i dones. Els criteris que inspiren la programació d’aquest curs al Nacional són coherents amb els desplegats amb èxit en temporades anteriors. Les dades de la 2018/19 són reveladores: 127.000 espectadors van assistir a les sales del TNC; un 14% més que el curs anterior. Tot i les fragilitats dels estats d’ànim col·lectius, el públic contribueix a la dignitat moral d’un pressupost cultural esllanguit acollint produccions agosarades de clàssics que no era fàcil recuperar: el Brecht de La bona persona de Sezuan; el Txékhov d’El jardín de los cerezos; el Calderón de la Barca d’El gran mercado del mundo. Els encerts del Nacional no són pas el resultat d’un eclecticisme contemporitzador. Ben al contrari: són el fruit d’una voluntat professional innovadora, audaç, tenaç, coratjosa. Uns capteniments que el món cultural hauria d’encomanar al món de la política.