La teoria del mal menor

La penúltima crònica la titulava “I ara què?” i acabava dient: “El cor ens diu una cosa, però el cap ens fa dubtar.” Doncs bé, malgrat el que em diu el cor, penso fer cas d’allò que em diu el cap. Tot i tenir dubtes, no podem viure en el dubte constant. Ens hem de definir. Jo, en aquesta crònica, em vull definir.

El que han de fer la CUP o JxCat, no ho sé, ells ho sabran. De fet, no són decisius. La que sí que és decisiva és ERC. I d’això vull parlar en aquest article. Què ha de fer ERC?

A. Sense cap dubte, estem en una situació complicada i complexa. Una part de l’ independentisme creu que amb el PSOE no es pot negociar res. Que no són de fiar. I segurament tenen raó o, almenys, part de raó. Però, què passa si ni tan sols es negocia? Sense negociar, se soluciona la injustícia dels presos polítics i exiliats? Sense negociar, se soluciona la repressió policial i judicial? Sense negociar, podrem tenir mai una República reconeguda mundialment? Sense negociar, se solucionen els problemes de salut, educació... Sense negociar, tindrem més diners per a les persones més necessitades i per solucionar la problemàtica de la dependència i del benestar en general? Tot fa pensar que no. Aleshores, negociant es pot solucionar res de tot el que hem dit? De moment pot semblar que no. I no només semblar-ho. Però com a mínim hi ha unes possibilitats remotes, però possibilitats, de solucionar algun d’aquests problemes. Doncs, per tant, negociem i millor que les negociacions acabin en un acord d’investidura.

B. Quan estudiava teologia i moral vaig aprendre que si una persona, una organització, un país... està en una cruïlla en què totes les direccions semblen dolentes, o són realment dolentes, s’ha d’escollir el camí que sembli menys dolent. És la teoria del mal menor. Sense cap dubte, aquesta és la situació del nostre país i la situació dels que han de triar el camí. És el diàleg i la fi de la repressió el camí adequat? És la investidura de Sánchez el camí més idoni per aconseguir els objectius de la independència? Si és el camí millor no ho sabem, però sí que és el camí menys dolent.

C. Tota decisió té els seus riscos. Si s’investeix Sánchez es corre el risc que a ERC li diguin de tot: botiflers, autonomistes i que no són, ni han estat mai, independentistes. Si no s’investeix, tenim tots els riscos que hi hagi unes noves eleccions i que governin el PP, Vox i Ciutadans. Algú creu que això seria millor per a Catalunya? ERC ha de ser valenta i no fer cas de les crítiques, però també ha de ser valenta, i molt, per fer valer la seva posició de força davant del PSOE i ser el màxim d’exigent, especialment amb la llibertat dels presos i els exiliats i amb el final de la repressió. ERC ha de tenir garanties pel que fa al compliment dels pactes.

Bon any, i visca la República catalana, encara que de moment només sigui virtual.