Reflexions de gener

Som a la setmana crítica després de Reis: algun quilet de més guanyat aquestes festes de Nadal, tal vegada un excés de regals, el fet de caure en la temptació (¡qui pot!) de gastar més del que havíem previst..., i encara toca acabar d’enfilar-se per la sendera costeruda dels preus de gener. En política, tenim un poder judicial i administratiu cada vegada més polititzat (vegeu les darreres atzagaiades de la Junta Electoral Central), i ERC ha fet uns càlculs potser ingenus permetent la investidura de Pedro Sánchez. Tot plegat ens porta a unes quantes reflexions.

La primera és que, després de dijous ve divendres, i arriba un cap de setmana per reflexionar i redreçar la mala vida d’aquestes festes: massa torró, cava, neules... Però la qüestió no és redimir-nos ara dels nostres pecats, sinó pensar en els bons i sans hàbits tots els dies de l’any. Dit d’una altra manera: fer petits extres i redimir-nos-en practicant bons costums, amb una freqüència exemplar, com ara fer esport, o simplement caminar.

La segona reflexió és que la filosofia de la vida no és acostumar-nos a funcionar a ritme d’una muntanya russa: molts excessos i després, de cop, austeritat. ¿Ara ens cal fer una dieta severa perquè ens penedim d’haver ingerit el doble o el triple de calories del que pertocava? ¿Ara, de cop, hem de fer moltes hores d’esport per cremar tot el que hem anat acumulant aquestes festes? Cal ser coherents amb nosaltres mateixos en tot, i seguir un programa de vida equilibrat i saludable. I això també és extensible a la vida política, en la qual, vulguem o no, estem immersos i implicats.

La tercera reflexió és que recapacitem tot l’any i que la mala experiència viscuda té una part positiva, i és que ens ensenya a no caure en els mateixos errors, tant en els hàbits de salut com en els plantejaments polítics amb un horitzó lluminós massa confiat (i és que ara mateix s’obre una gran oportunitat per al país a conseqüència del cop d’estat contra la Generalitat). Ens agradi o no, estem immersos en la voràgine de la política, tant d’àmbit nacional com estatal i internacional. La nostra actitud, tant personal com social, repercuteix, amb la suma de milions de persones, en el que vivim també políticament, i aquests dies estem vivint un tsunami polític que decidirà el nostre futur més o menys immediat com a país. I la decisió d’ERC, sense una taula de partits independentistes, li pot passar una seriosa factura. ¡No us perdeu el pròxim capítol!

I ara la reflexió final: siguem nosaltres mateixos, amb els nostres defectes i les nostres virtuts. Felicitem-nos de ser com som tots els dies de l’any, perquè cada dia és un instant que se’n va i no torna. Només si som capaços de retenir a la memòria el millor de cadascú serem imparables i no ens caldrà caure en el parany de la tradició, la rutina o l’excés de confiança en política. Sortim, abracem-nos i defensem sempre i amb coherència els nostres ideals.