Noms subversius

A principi de febrer llegíem la notícia del 3/24 sobre Blau, el nom femení d’origen lleidatà que va a l’alça (vegeu els Noms de la població al web Idescat). Una mostra més que els criteris de l’administració de justícia han canviat una mica, d’acord amb la nova llei del registre civil del 2011. El nom de Blau té les seves arrels en una antiga llegenda i en el color blau, o morat, que llueix la mare de Déu al seu front. Sense aquest context (de 1980 a 1989 Catalunya no arriba ni a 4 Blaus!), probablement els registres civils no l’haurien pas admès com a nom de dona. De fet, si consultem el web Idescat veurem que hi ha en total només 9 persones Blau de sexe masculí, que contrasten amb les 269 de sexe femení. Segons el DIEC, blau pot ser, entre altres accepcions, el nom del color o la taca resultat d’una contusió, a més de ser l’adjectiu masculí i femení blau - blava.

Sense el context històric relatiu a la imatge de la Mare de Déu de Lleida, no ens podem imaginar el funcionari o la funcionària de torn admetent el nom de Blau a una nena, perquè d’entrada haurien argumentat que aquest nom pot comportar confusió a l’hora d’identificar el sexe de la persona que el porta. La història i la cultura s’imposen en aquest cas. Per situar-nos una mica, recordem que l’article 51 de la llei 20/2011 a la qual he fet referència al principi ens diu que “no podran imposar-se noms que siguin contraris a la dignitat de la persona ni els que facin confusa la identificació”.

Si sortim del país, sabem que noms religiosos com Judes i Llucifer estan prohibits a Suïssa, que els noms neutrals o sense gènere clar com ara Taylor o Morgan no són admesos a Dinamarca i Alemanya o que els noms de marques en alguns països també estan prohibits: Facebook (Mèxic), Ikea (Suècia), Nutella (França). A més, a Malàisia hi ha alguns animals que es consideren molt ofensius, com ara Serp o Os (‘animal’).

I ara, si tornem a Catalunya, potser ens podríem preguntar què passaria si, després de viure el procés i el referèndum de l’U d’Octubre, una majoria favorable a la independència del país es decantés per anar al Registre Civil i posar al nadó noms com ara Procés, Independentista, Independència, Udoctubre, Papereta, Referèndum, Llaç Groc, República, Estela, Estelada, Estat Català, Declaració, etcètera. Un funcionari amb mentalitat restrictiva probablement denegaria el nom d’Independència per a una nena, adduint que pot ser ofensiu per a un ciutadà no independentista, però potser no ho és per als més de dos milions de catalans que una nena es digui Espanya, com veiem al web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (tot i que amb molt poca freqüència).

La societat evoluciona, per bé o per mal, a ritme de la història i de la cultura de cada comunitat, i el que ha de fer o hauria de fer l’administració és tenir-hi un fervorós respecte, per tal de no escapçar la llibertat d’elecció de la vida, ja sigui el nom, el sexe o l’amor. ¿Reprimim o alliberem?