La mascota

Els gossos d’algunes cases es deuen pensar que els seus amos s’han trastocat. Perquè ara els passegen cada dos per tres. “Puc treure a passejar la meva mascota?” És una de les preguntes que surten en un d’aquests manuals del Departament d’Interior. La resposta és clara: “Sí, de forma individual cada persona.” Interpreto –francament, el redactat és una mica estrany– que vol dir d’un en un. Un gos, un amo. Quants cops necessita sortir un gos al cap del dia? Dos, tres, deu? I un gat? Surt sol o se l’ha d’acompanyar? Prop de casa hi ha un gran descampat, i matí i vespre hi veig un munt de gent passejant gossos. Són sempre els mateixos, aquests gossos? Els veïns se’ls passen dels uns als altres? En lloguen, per poder sortir al carrer? Hi ha una discriminació entre els qui tenen gos i els qui no? Aquells que es van decidir pel gat, el canviarien ara per un gos? Anys enrere, quan els fills eren petits i un va tenir un problema a la pell, un dia el dermatòleg ens va preguntar si teníem animals de companyia. Li vàrem dir que teníem un peix. Encara riu. Compta com a mascota un peix? El podríem treure a passeig? No riguin. Tancats a casa tot el dia, sortir al carrer que et toqui l’aire una estona, sense haver d’anar a estirar les cames a un supermercat, comença a ser un privilegi.