Fer dissabte

Avui és dissabte. El dia de fer dissabte, de fer neteja a fons. Sembla que l’expressió es remunta a l’època en què els jueus que vivien a Catalunya es van haver de batejar i eren objecte de vigilància per part de la Inquisició, per evitar que practiquessin la seva religió (per a ells, el dissabte –el sàbat– era el darrer dia de la setmana i el dedicaven al descans). Netejar la casa el dissabte i canviar-se de roba el diumenge era proclamar que eren cristians. La meva àvia i la meva mare també la feien servir, aquesta expressió. I jo, i probablement vostès, també l’he heretat, encara que sigui amb unes altres connotacions. És una altra cosa que el coronavirus ha canviat. Ahir els explicava que havia anat al super i que havia vist moltes mascaretes. Les lleixes de pastes i carn, dies enrere buides, han tornat a la normalitat. Saben quines vaig trobar buides? Les del material per a la neteja. La caixera m’ho va confirmar: ara tothom compra material de neteja. En comptes de sortir al carrer, netegem. El meu cercle d’amistats i coneguts m’ho corrobora. Fan dissabte dia sí dia també. Avui, doncs, descansin.