A Espanya, ningú l’erra

Tots sabem que el que costa més a un polític, aquí i arreu, és reconèixer que ha comès errors en la seves gestió. En la política espanyola un orgull gairebé medieval, barreja d’honorabilitat mal entesa i de no donar cap marge a l’enemic, accentua encara més aquest mal vici. És allò del “más vale honra sin barcos, que barcos sin honra”que va dir un general espanyol en la guerra de Cuba, just abans de perdre els vaixells i tot l’honor, de tan malament com van gestionar aquella crisi.

Cent llargs anys després, aquest sentiment d’hidalgo castellà presideix també l’actual crisi. El ministre de l’Interior, Grande-Marlaska, ha afirmat en una entrevista que el govern no ha fet res malament i que no es penedeixen de cap de les decisions preses.

Només faltaria, deu pensar el ministre, que el govern Sánchez hagués de reconèixer que es van equivocar menystenint la pandèmia que ens venia al damunt –avís de l’OMS del 24 de febrer–, que no van encarregar respiradors, ni van comprar material de protecció individual per als sanitaris, ni mascaretes per a tothom, ni tests ràpids per tenir perspectiva de l’avanç local de l’epidèmia, ni van ordenar tancar Madrid, deixant que els contagis s’escampessin com la pólvora per tota la península, ni van deixar que Catalunya fes la seva pròpia política, ni van prohibir les massives manifestacions del 8 de març, ni van protegir les residències d’avis... Ni tampoc que, quan van ordenar a la gent confinar-se, van permetre que la malaltia seguís avançant fent anar tothom a treballar i no aturant el transport públic. I que, a més, van menystenir i insultar el govern català i els seus representants quan exigien un confinament més estricte, com així van acabar fent.

El que importa és allò tan espanyol de mantenir-la i no esmenar-la. I vestir-ho tot de crides a la unitat, al suport al govern i a construir un futur recordant uns pactes, els de La Moncloa el 1977, que van servir per bastir un règim basat a mantenir en el poder bona part de les estructures feixistes del franquisme. I així ens ha anat.