Socialitzar

Aquests dies sento molt el verb “soci­a­lit­zar” en el sen­tit que tot­hom tro­bem a fal­tar: que­dar, alter­nar, trac­tar-se, rela­ci­o­nar-se de manera pre­sen­cial. Però, en rea­li­tat, mal­grat que estic d’acord que fer-ho és pro­vi­den­cial per a tots nosal­tres, el veri­ta­ble sig­ni­fi­cat és el que des de fa anys sento que defensa el bon amic Eudald Car­bo­nell. L’arqueòleg de Ribes de Fre­ser plan­te­java –ara ja fa més de deu anys– que o canviàvem de ritme de vida o l’extinció de l’espècie humana per falta de soci­a­bi­li­tat en un període de vint anys seria una rea­li­tat. Amb la crisi del coro­na­vi­rus, trobo més apro­pi­a­des que mai les parau­les de l’Eudald i, sobre­tot, recu­pe­rar-les. De fet, ho podeu fer als seus lli­bres Pla­neta humà, Encara no som humans i La consciència que crema, aquest últim del 2008. És una tri­lo­gia publi­cada a Ara Lli­bres que hau­ria de ser de lec­tura obli­gada aquests dies. Car­bo­nell sosté que, par­tint d’estu­dis empírics, es pro­duirà un col·lapse d’espècie o, el que és el mateix, la seva extinció, si no hi ha una revo­lució res­pecte a l’orga­nit­zació social, la inte­gració de la diver­si­tat i l’orga­nit­zació efi­ci­ent de la tec­no­lo­gia. I aquí hi té un paper deter­mi­nant la neces­si­tat de soci­a­lit­zació, que no divul­gació, de la ciència i la tècnica. Però, atenció!, en aquest cas soci­a­lit­zar vol dir difon­dre soci­al­ment, fer arri­bar igua­litària­ment a tota la soci­e­tat un pro­ducte, un conei­xe­ment, uns mit­jans... L’Eudald, a més, ens recorda que hem d’inte­grar la diver­si­tat i coo­pe­rar, i no com­pe­tir. I jus­ta­ment estem veient que no hi ha manera d’anar tots a l’una amb deci­si­ons con­jun­tes i con­sen­su­a­des pel bé de l’espècie. Només si hi ha una col·labo­ració efec­tiva i com­pro­mesa per fer front a can­vis estruc­tu­rals, podrem evi­tar que el sis­tema es col·lapsi en un futur més pròxim del que ens pen­sem. Per això l’Eudald apel·la a la neces­si­tat de pre­ser­var el que ano­mena consciència crítica uni­ver­sal d’espècie. Aque­lla que ha de fer pos­si­ble una reacció d’àmbit pla­ne­tari amb volun­tat real de soci­a­lit­zar.