A la tres
Encreuem els dits
Encreuem els dits perquè tot aquest desescalament que ha ordenat Pedro Sánchez surti bé. Perquè, veient les imatges d’aquesta (a)normalitat que hem encetat, veient ahir les aglomeracions al metro –que n’hi va haver– i la represa d’activitat, que en moltes indústries hi va ser, tant de bo que no patim cap rebrot. Encreuem els dits, perquè ahir les mascaretes que es repartien –que està molt bé que en reparteixin– es veu que són d’un sol ús i que, tot i que les farem durar més, perden eficàcia al cap de quatre hores. I encreuem els dits perquè, per més que repartissin mascaretes al metro, als autobusos i als TAV, no vaig pas veure que en repartissin als conductors que ahir ja tornaven a circular per les carreteres. Encreuem els dits perquè no passi res, tot i que la Cambra de Comerç de Barcelona alertava ahir al matí que, vist com s’han fet les coses i la improvisació que hi ha hagut, moltes empreses no han tingut temps de tenir a punt al cent per cent les mesures de protecció per als seus treballadors i que, com el govern espanyol, van haver d’improvisar a darrera hora. Encreuem els dits perquè la consellera de Salut, Alba Vergés, no tingui raó quan diu que la possibilitat d’un rebrot és “altíssima”, i que això li preocupa molt perquè la capacitat assistencial és la que és i que les UCI d’aquest país ja estan al 80% d’ocupació en aquests moments. Encreuem els dits perquè quan el ministre Illa anuncia dia sí i dia també que ha vist la llum i que “ja s’està superant la corba de contagiats”, algun dia tingui raó. Encreuem els dits perquè totes les ajudes que promet el govern Sánchez arribin algun dia; encreuem els dits perquè aquests 89.500 ERTO (expedients de regulació temporal d’ocupació) que s’han presentat –i que afecten 659.000 catalans–, no passin de temporals a definitius. I encreuem els dits perquè el Fons Monetari Internacional, l’FMI, s’equivoqués de mig a mig quan ahir anunciava que l’Estat espanyol patirà una caiguda d’un 8% del PIB i que tot Europa entrarà en una crisi “mai vista des de la Segona Guerra Mundial”. La veritat, em fa mal tota la mà, de tant encreuar els dits.