Al mal temps, bona cara

Què volen que els digui? Jo sempre havia entès que al mal temps, bona cara era una manera d’expressar el desig aquest que les adversitats s’han d’afrontar amb alegria. I que no calia que fos literal. Que si, per exemple, venia una pandèmia d’algun coi de virus i t’havies de quedar a casa confinat, t’ho agafessis amb alegria i en sabessis trobar la part positiva. O que si, per exemple, venia el govern i un dia, pel que fos, prenia una decisió tan estranya i absurda com la de prohibir-te sortir al carrer a fer esport en solitari, t’ho agafessis amb alegria i pensessis que has guanyat temps per a la lectura. Però em pensava que això del mal temps era una mena de metàfora, que no calia que plogués cada dia perquè el refrany funcionés. Per què coi ha de fer aquest temps? Els primer dies estava bé, perquè deies allò que el mal temps ajudaria al confinament. Però cada dia? L’altre dia, fins i tot el meteoròleg de TV3 es disculpava, després d’haver anunciat la previsió. Per què no fa sol? (i no és cap metàfora, però ho podria ser). Em cansa, que plogui. O potser és del confinament que n’estic tip?