Retre comptes

La sentència del cas Gürtel va provocar que, el primer de juny del 2018, prosperés una moció de censura contra Rajoy. Era tan escandalós que es constatés que el partit de govern havia confeccionat, segons diu la sentència, “un sistema genuí i efectiu de corrupció institucional a través de la manipulació de la contractació pública”, que diversos partits que tenien poc en comú van decidir que calia expulsar-lo del capdavant de les institucions. Pel que fa a l’independentisme català, ERC i PDeCAT van votar-hi a favor, com no podria ser d’altra manera, per una qüestió d’higiene democràtica, no pas perquè secundessin amb entusiasme la candidatura de Sánchez. Hi penso ara que, passant sense gaire pena ni glòria, el Tribunal Suprem ha confirmat la sentència del cas Palau, segons la qual s’imposen unes determinades condemnes a Millet i Montull, però també es ratifica que Convergència es va estar finançant irregularment durant una dècada. N’han sortit empastifats ajuntaments com el de Sant Cugat, on no hi ha hagut alternança fins a les darreres eleccions municipals, i encara amb uns grans escarafalls per part de la formació rellevada de l’alcaldia. També acabem de llegir com la Sindicatura de Comptes, òrgan fiscalitzador extern de l’administració catalana, confirma en un informe que hi va haver fraccionament de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes per tal d’afavorir determinats proveïdors, evitant que s’haguessin de sotmetre a concurs. Es tracta de la causa per la qual Laura Borràs va ser citada al Suprem com a investigada. En el cas de la Sindicatura, ningú es podrà escudar en la persecució política si s’ha aprovat per unanimitat, és a dir, amb el vot dels síndics designats per tots els espais polítics, inclòs l’afectat. Pel bé de la credibilitat de la causa independentista, per poder reivindicar-ne arreu la pulcritud, fora bo entonar el mea culpa i que algú n’entomi les responsabilitats polítiques. Tota la resta són excuses que no li fan cap bé.