Delgado i la nova fiscalia

Recorden el terrabastall polític, judicial i mediàtic que es va desencadenar amb el nomenament de Dolores Delgado com a fiscal general de l’Estat? Un daltabaix majúscul. Polítics de dreta i ultradreta, fiscals, jutges i periodistes van posar el crit al cel. Pablo Casado piulava: “Atempta contra la imparcialitat del Ministeri Públic i la separació de poders per beneficiar el separatisme i l’esquerra i blanquejar amistats que li van confessar delictes que no va denunciar.” Déu n’hi do! El Consell General Poder Judicial va validar la proposta completament dividit –12 vots a favor i 7 en contra– i esborrant de la redacció l’adjectiu idònia, emprat en l’informe d’aval dels darrers quatre fiscals generals de l’Estat, entre els quals el desaparegut José Manuel Maza, suposem que exemple perfecte de la idoneïtat que reclama Carlos Lesmes. La pandèmia ha esborrat el rastre d’aquella tempesta, com tantes coses s’ha endut, i de la fiscal general, ni piu. I què haurien de dir si la “nova” fiscalia, la que Pedro Sánchez havia posat sota el comandament de Dolores Delgado per suposadament “beneficiar el separatisme”, ha actuat amb la mateixa bel·ligerància o més que en l’etapa del citat Maza? L’excés de zel de la fiscalia perseguint l’independentisme es manté com en els pitjors moments i arriba al pur acarnissament quan es tracta dels presos polítics. Res de nou. Mig any després del nomenament de Delgado, que va provocar aquell esclafit de la dreta espanyola, és pertinent que fem a Pedro Sánchez la pregunta que ell es feia en campanya electoral: De qui depèn la fiscalia? Doncs, això!