Keep calm
La força dels presos polítics
El primer cap de setmana sota el règim penitenciari de tercer grau els presos polítics han deixat una imatge de fortalesa impressionant. Després de tres anys de presó a l’esquena veure’ls i escoltar-los amb una pletòrica energia personal i política genera admiració. Especialment perquè van assumir conscientment que acabarien tancats per la repressió judicial d’un venjatiu Estat espanyol que no podia tolerar la pugna democràtica dels dirigents independentistes catalans. I, malgrat tot, continuen determinats. Ho van manifestar Jordi Cuixart, Josep Rull, Raül Romeva i Oriol Junqueras a TV3 en un cap de setmana d’intenses emocions. Igual que la resta a la sortida de la presó. Cuixart ho va dir: “Tot el diàleg del món, però també tota la determinació.” I un Junqueras piconadora va parlar clar i català –i vehementment- defensant la taula de diàleg amb el govern espanyol però deixant clar que ell i ERC no s’aturaran fins a aconseguir la república catalana. Hi ha entorns polítics que transmeten la idea d’una derrota –sempre per culpa d’altri– i que escupen acusacions de traïcions i deslleialtats. Potser perquè cal fer creure que només un cert lideratge o signe polític és guardià de la puresa independentista. O perquè no tenen una estratègia alternativa a la de l’adversari. L’independentisme ha de donar valor a la fortalesa i determinació dels presos polítics. Perquè, com va dir Junqueras a l’entrevista, qui no cregui en la determinació dels presos i de les preses, de tots, per fer front a l’Estat en la recerca de la llibertat “que comenci a passar cap allà i després m’ho expliqui”.