Sobiranisme madurant a bon ritme

Un total de 68.500 catalans van passar ahir per les urnes en la quarta onada de consultes sobre la independència del país, en una jornada en què la reclamació del dret a decidir va continuar fent-se sentir amb serenitat i sense estridències, i l'independentisme es va continuar consolidant com una aposta popular amb un seguiment cada cop més massiu i amb normalització a totes les zones del país, amb percentatges gens menyspreables en territoris considerats tradicionalment hostils al catalanisme i que ahir es va veure que, tret de casos puntuals i aïllats, poden acollir el debat sobre el dret a decidir amb la més absoluta i perfecta normalitat democràtica.

Ja són més de mig milió els catalans que s'han manifestat obertament en favor de la independència. Poques forces polítiques en aquest país poden presentar actualment un suport tan ampli i en constant creixement. Poques opcions polítiques com el sobiranisme, malgrat tot, tenen un panorama tan magre a l'hora de canalitzar el discurs cap a l'acció política coordinada, més enllà de constants crides a una unitat política que ara mateix sembla més que res un recurs retòric. Aquest fet, això no obstant, no és ni culpa dels organitzadors de les consultes ni una responsabilitat seva posar-hi remei. L'esforç i el compromís dels milers de voluntaris que s'han implicat en l'impuls de les votacions (amb més o menys èxit de participació, això és secundari) no són només una lliçó de civisme per a tots els seus compatriotes, sinó també un exemple per exportar: el model català d'avançar cap a la sobirania, basat en l'escrupolositat democràtica.

El sobiranisme, doncs, madura. I madura bé, amb alguns símptomes clars que no es tracta en absolut d'un reducte de malcontents sinó que la seva transversalitat comença a trencar alguns mites. Ahir es va demostrar, per exemple, que hi ha territoris més o menys difícils, però que l'independentisme a Catalunya ja no juga enlloc en camp contrari.