El bipartit

L’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, finalment ha estat imputada per presumpta malversació de fons al Consell de l’Esport de la seva ciutat. Mentrestant, la coalició entre Junts i els socialistes a la Diputació de Barcelona, institució que Marín presideix, segueix tan estable com el primer dia. A principis de mes, el govern sociovergent va fer pinya rebutjant una moció que demanava intensificar la lluita contra la corrupció al si d’aquell organisme i que pretenia reprovar la manca de transparència de la presidència. La bona sintonia entre el PSC i Junts no queda limitada a la que és la principal diputació catalana en volum de població i pressupost, ni a la majoria dels pactes als consells comarcals del país, sinó que n’hem trobat traces en el pronunciament sobre l’ajornament de les eleccions catalanes. Només en aquests dos partits han sortit veus contràries a la raonable suspensió acordada entre totes les forces parlamentàries. Cap dels dos no ho ha fet ben bé a cara descoberta, sabent que resultaria poc comprensible, sinó recorrent a estratagemes. El PSC ha utilitzat grupuscles que li fan de marca blanca i veus del govern espanyol. A Junts s’han valgut de l’habitual discòrdia i dels missatges contradictoris: Borràs cridant fa poc a votar peti qui peti i ara acusant el TSJC de “judicialitzar les eleccions” i Josep Costa, vicepresident del Parlament, demanant la dimissió de membres del govern català; tot això mentre la portaveu d’aquest mateix govern, també de Junts, defensava en roda de premsa el pronunciament pactat al Parlament. Ve el bipartit?