La no-notícia com a símptoma

Hi va haver una no-notícia ahir, si és que hem d’enten­dre les no-notícies com aque­lles coses que no suc­ce­ei­xen, que no es con­cre­ten, que que­den ajor­na­des, paper mullat per enten­dre’ns. La no-notícia en qüestió és que ahir el ple de l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona no va votar una moció en què es defen­sava l’amnis­tia per als pre­sos polítics perquè el par­tit que l’havia de pre­sen­tar, ERC, la va reti­rar en l’últim moment. D’haver-la pre­sen­tat, la notícia pot­ser hau­ria estat la seva no apro­vació, lleig, trist. El fet és que ERC va estar nego­ci­ant als dos extrems, Junts per Cata­lu­nya i comuns, i les exigències dels uns i dels altres van fer impos­si­ble tan­car un text. Temps moderns, Esquerra ocu­pant el cen­tre de la pista, com un galant que espera balla­dora per rodar.