Prova de fer-ho tu

Si sabéssim d’algú qualsevol que evadeix impostos a paradisos fiscals, que se les enginya per viatjar per oci en plena pandèmia quan la resta de mortals no podem ni sortir de la comarca, i que se salta la cua de la vacunació passant davant de la població de risc, com a mínim el consideraríem un mal ciutadà, contrari als valors del civisme i insensible vers el proïsme. També és cert que si aquest algú fos una persona anònima, el més probable és que hauria acabat a la presó o bé que hauria estat castigada amb duríssimes multes o embargaments. Aquesta setmana hem sabut que les germanes del rei d’Espanya han viatjat als Emirats Àrabs per visitar el seu pare –que viu per aquells verals des que corre el perill de ser investigat per martingales econòmiques– i han aprofitat per vacunar-se. Dies abans va sortir publicat que Joan Carles I havia pogut fer un parell de regularitzacions fiscals per valor de més de 4 milions, cosa que la ministra d’Hisenda diu que són “actuacions habituals” i que demostra que “tots els contribuents són iguals”. Prova d’oblidar-te d’alguna cosa en la propera declaració de la renda i coneixeràs la justa mesura d’aquesta igualtat. És un bon moment per recordar allò que Plutarc va recollir a les seves Vides paral·leles: “La dona del Cèsar no només ha de ser honesta, sinó que, a més, ha de semblar-ho.” Diu la Constitució Espanyola, al seu article 56, que el rei és el símbol de “la unitat i permanència” de l’Estat. Que aquests conceptes, per ells tan elevats, siguin representats per l’abús i la impunitat, ja ens indica per on va la cosa.