No són de fiar

Tant el PSOE com el PSC-PSOE no són de fiar. Les seves promeses i els seus compromisos se’ls salten amb uns penques sense precedents.

Analitzem-ho a grans trets.

1. Compromisos signats amb Podem per a la formació d’un govern de coalició (temes més rellevants):

Supressió de la reforma laboral del PP.

Revisió en profunditat de la llei mordassa.

Control del lloguer de pisos.

Reforma del Codi Penal en el tema de sedició i rebel·lió.

Tramitació dels indults als presos polítics.

2. Compromisos amb ERC per aconseguir la investidura després de les eleccions del 9de novembre del 2019:

Taula de diàleg i negociació en què es pugui parlar de tot.

Despolitització de la justícia.

Posar fi a la repressió política i social a l’independentisme.

Fa més d’un any que tenim un govern de coalició entre el PSOE i Podem. Durant aquest any, el PSOE no ha complert cap dels compromisos que tenia ni amb Podem ni molt menys amb ERC. Si parlem dels compromisos amb ERC, i de retruc amb Catalunya, no ha complert res de res, i no només no ha complert res, sinó que la repressió política i social en comptes de disminuir ha augmentat. Cada dia tenim més investigats, represaliats i condemnats. L’últim condemnat és l’exalcalde de Mollerussa, actualment conseller d’Exteriors.

La fiscalia, que, segons Pedro Sánchez, depèn del govern (d’ell), fa mans i mànigues perquè els nostres presos polítics continuïn a la presó i no tinguin el tercer grau penitenciari. Aquesta fiscalia ja ha recorregut al Tribunal Suprem el tercer grau. Ja sabem què decidirà el Tribunal Suprem: tots a la garjola altra vegada. I aquesta mateixa fiscalia s’ha querellat, fa dos dies, per desobediència contra el president del Parlament, Roger Torrent, i els tres membres independentistes de la mesa. Com es veu, la repressió continua. Com es veu, el PSOE no ha complert res d’allò pactat.

Mentre cada dia hi ha més represaliats, Pedro Sánchez té la gran idea per recuperar Catalunya: Salvador Illa. El senyor Illa era la jugada mestra per guanyar l’independentisme i així poder passar pàgina. De què volen passar pàgina el senyor Illa i el PSC-PSOE? És que ja no hi ha presos, ni repressió, ni una fiscalia totalment revengista? És que es vol passar pàgina de més de la meitat dels ciutadans que voten independentisme?

És totalment decebedor que aquell partit que fa quatre dies defensava el dret a decidir i un referèndum pactat, ara estigui més a prop de Vox i de la dreta extrema que no pas la ciutadania.

La jugada mestra no ha sortit bé. El poble català no l’ha comprat. El senyor Illa passarà de ministre a cap de l’oposició del Parlament. Esperem que el proper govern independentista, d’ERC, Junts i la CUP posi les bases per poder sortir d’aquest Estat corrupte i repressor a través d’un referèndum que sigui reconegut en l’àmbit internacional. Com diu Carme Forcadell, “si ho tornem a fer, ha d’acabar millor”.