Tampoc són de fiar

Els deixebles d’Ada Colau i de Pablo Iglesias tampoc són de fiar.

1. No estan al mateix nivell del PSC-PSOE, però s’ hi acosten molt. Sense cap mena de dubte, dins les sigles d’En Comú Podem hi ha gent independentista i disposada a resoldre democràticament el problema Catalunya-Espanya. Els seus dirigents, sobretot a Catalunya, estan en una altra corda.

– Ens diuen que, com que són d’esquerres, no volen sentir a parlar de Junts ni de res que s’hi assembli. Això es podria entendre, però resulta que, a l’Ajuntament de Barcelona, quan podrien haver governat amb Esquerra (ERC va guanyar les eleccions), van preferir pactar amb els socialistes i en Manel Valls, que d’esquerres no n’és gens ni mica. I tot per conservar l’alcaldia, que corresponia a Ernest Maragall, d’ERC. És la primera gran demostració que tampoc són de fiar.

– El divendres 12 de març, en la constitució de la mesa del Parlament, els diputats de Jéssica Albiach van votar la candidata socialista Eva Granados. Si no volien votar Laura Borràs podien haver-se abstingut. Però no, ells prefereixen la candidata del 155. En les votacions per a les dues vicepresidències entre Anna Caula, d’ERC, i Eva Granados, del PSC, tornen a votar per Eva Granados. Es veu ben clarament que no voten Borràs perquè sigui de Junts, sinó perquè és independentista, com es vota per Granados per no votar Caula, que sí que és independentista. És ben clar que l’excusa que són de dretes és això: una excusa de mal pagador.

– ERC estava disposada a donar els seus vots a un candidat d’En Comú Podem a la mesa del Parlament. Com a contrapartida, els demanen que al Congrés dels Diputats votin afirmativament la llei d’amnistia. I, en segon lloc, que estiguin disposats a negociar (negociar, no aprovar), uns pressupostos. Cap de les dues condicions imposades per ERC van ser acceptades. Resultat: no són a la mesa del Parlament. I potser és millor. Segur que a l’oposició frontal se sentiran molt millor i podran criticar que el govern que surti és de dretes i no fa polítiques per a la gent. En fi, la cantarella de sempre.

2. Coses que passen i que no entenc.

– No entenc que el president Puigdemont, el dia que Junts i ERC feien presidenta del Parlament Laura Borràs, digui en una entrevista a aquest diari: “No es pot donar per fet que ens entendrem per fer govern.” És que vol que tornem a fer eleccions? És que no hi ha prou tensió entre Junts i ERC perquè aparegui ell i posi en dubte el que la gent ha votat?

– No entenc les declaracions del president Quim Torra a Preguntes freqüents el dissabte 13 de març carregant d’una manera absoluta contra Aragonès i altra gent d’ERC. S’havia guanyat tot l’efecte del poble, aquell president que era un home de cultura més que no pas un home de tripijocs polítics. Va dur la pandèmia amb tendresa i dedicació.

No entenc res. Malament comencem amb declaracions perilloses.

Per cert, per què el president Quim Torra no va convocar eleccions el juliol passat, com havia anunciat, i ens hauríem estalviat molts problemes? Ho sabrem?

– No entenc com a hores d’ara encara no hem investit president i no s’ha pactat un full de ruta per a tota la legislatura.