Crits i silencis a Farners

“P resencio davant del mar la inesgotable atracció que senten els boscos de dissoldre’s en ells mateixos, com el mar. I no és pintura, això?” Ningú com l’artista i escriptor Perejaume ha casat imaginació i pensament per veure i fer-nos beure el paisatge. Imaginar és una vela. Pensar és una quilla. Navegada per damunt i per dessota, la terra que sent Perejaume ens diu —no solament ens mostra— la seva elevació divina. Ningú com ell hi ha aspergit tants esguards d’íntima ofrena. Llegim —a les Pagèsiques i a Obreda, per exemple— les libacions de paraules que aquest artista ha fet sobre l’agrarietat. Aleshores la natura s’humanitza al mateix temps que nosaltres ens arbrefem. Són mirades sinceres, més que les del mateix Virgili a les Geòrgiques, una obra propagandística, al capdavall, dels propòsits de l’emperador August, que només volia omplir els camps erms amb legionaris veterans. El santpolenc Perejaume ajuda el moviment opositor a la MAT. El 2 de maig serà al Subirà per fer-hi un recital concert juntament amb la seva filla Neus Borrell, l’actriu Sílvia Bel i el músic Miquel Joan Escuer. Però no corris, lector: abans has de passar per la Casa de la Paraula de Santa Coloma de Farners. El dia de Sant Jordi s’inaugura l’exposició fotogràfica El crit del bosc. És obra de Sonja Stich, una reconeguda fotògrafa alemanya especialitzada en reportatges de persones i de natura, profusament premiats per la crítica d’art. Sonja Stich (http://www.sonjastich.de/about-me/) també viu a Sant Pol, i això ja deu ser causalitat còsmica... La pintura, la fotografia, la reflexió de les dues arts i una sola proposta: callar i escoltar; fer-se sentir i denunciar. Pair el pensament de Perejaume (“I les muntanyes deixaven el silenci escrit...”) per llegir la natura en una contemplació callada, però també assumir l’esperit de Sonja expressat en el web del projecte: “Recollir el bram de dolor que fa el bosc a través de les persones, plantes i animals del territori davant l’agressió del projecte de la MAT.” Després de tanta poesia transpirada per la muntanya i aspirada pel poeta, la terra de Farners se’ns torna ara llenç, música, enquadrament. És l’art que ens propicia la terra perquè alguns genis en facin més art. Posem-hi nosaltres una mica més d’escoltar, de pensar, de contemplar... i de protestar! Resem sobre la terra. No cal ser religiós per sentir religiosament el pecat que cometran els qui ens la volen matar.