LA CRÒNICA
Per què encara no tenim govern?
Fa més de dos mesos de les eleccions del 14 de febrer. L’independentisme guanya més que mai. Mai havia aconseguit 74 diputats. Mai havia superat el 50% dels votants. Malgrat la victòria, a dia d’avui les tres forces independentistes encara no s’han posat d’acord per investir el president i formar govern. S’ha parlat molt de les divergències que hi ha, especialment amb Junts. No oblidem que ERC i la CUP fa dies i setmanes que han pactat la investidura de Pere Aragonès i un programa de mínims.
Quines són, doncs, aquestes diferències que per a Junts semblen insalvables i per a Esquerra, petits esculls?
1. El Consell per la República. De fet, no és tant el Consell per la República sinó el paper de Puigdemont. Està clar que, de cara a Europa, el seu paper ha de ser preponderant. Però, de cara a l’interior, el timó cap a la República l’ha de portar el president de la Generalitat i el seu govern.
2. L’estratègia a seguir al Congrés dels Diputats. Per més que es demani unitat d’acció, que és important i necessària, el que serà difícil és que els que tenen quatre diputats s’imposin als que en tenen tretze. Junts ha d’acceptar que les urnes, en aquest cas, donen preponderància a ERC.
3. El programa de govern. Junts veu molt difícil acceptar el programa que ERC i la CUP han pactat. Malgrat tot, els matisos que hi poden posar ajudaran a un programa de govern que, per fidelitat popular, ha de girar cap a l’esquerra. No es pot oblidar que, de 74 diputats independentistes, 42 són d’esquerres. Per lògica democràtica, Junts ha d’acceptar aquest gir cap a l’esquerra.
4. Taula de diàleg i negociació amb el govern de l’Estat. El problema no és tant la taula de negociació, sinó què fer si aquesta taula, com és previsible, fracassa. Junts vol un “embat democràtic” i una “confrontació intel·ligent”. El dia que concretin què vol dir tot això serà molt fàcil posar-se d’acord. De moment, no han concretat res.
Podrien posar més problemes i dificultats per estar d’acord, com, per exemple, el recel i rancúnia mutus que, des de fa temps es tenen Junts i ERC. Però tots aquests problemes i divergències són perfectament superables. Les raons profundes de la manca d’acord entre Junts i Esquerra són les divergències i diferència d’opinió dins de Junts. Aquestes diferències d’opinió dins de Junts es poden concretar en tres:
A. Investir Pere Aragonès i entrar al govern.
B. Investir Pere Aragonès i quedar-se a l’oposició i deixar que ERC governi sola.
C. Anar a noves eleccions.
El dia que les tres línies d’ opinió es resolguin i domini clarament la d’entrar al govern tindrem investidura de Pere Aragonès.
Davant de tantes incògnites, com és que el president de Junts i president del Consell de la República estigui totalment callat? Per què Puigdemont ho deixa en mans de Toni Comín, que en una entrevista a aquest diari afirma que “la targeta de bambú és la transfiguració de la papereta de l’1 d’octubre”. O jo veig visions o algú ha perdut el nord.