El nou i el vell, a Palau

Pere Ara­gonès serà el nou pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat demà. Per als repu­bli­cans serà un dia feliç pel fet d’asso­lir el vell anhel de tor­nar a lide­rar el govern 80 anys després. Una opor­tu­ni­tat d’avançar més veloçment en l’enfor­ti­ment dels valors fun­da­ci­o­nals de la república cata­lana i d’una soci­e­tat més lliure i igua­litària. I natu­ral­ment, d’eixam­plar més el propi pro­jecte. En aquesta dècada de bateig de l’inde­pen­den­tisme de mas­ses i des de la crisi del 2008, Esquerra ha gua­nyat espais impul­sada pel binomi dels drets naci­o­nals i soci­als, lliure de cor­rupció i amb una estratègia per­sis­tent per acon­se­guir ser a la sem­pre ambi­ci­o­nada cen­tra­li­tat elec­to­ral. Ha arra­bas­sat llocs i gent espe­ci­al­ment a un soci­a­lisme que no ha vol­gut –i con­ti­nua sense voler– reno­var-se. Men­tres­tant, la dreta cata­la­nista ha per­dut l’estruc­tura del par­tit, enfan­gada en la cor­rupció i estratègica­ment esca­nyada per una soci­e­tat esco­rada en les esquer­res. Junts està en el trànsit de pas­sar de movi­ment a par­tit, i en el govern gua­nya l’opor­tu­ni­tat d’un temps i un poder per con­so­li­dar-se que difícil­ment tin­dria a l’opo­sició. L’arqui­tec­tura del nou exe­cu­tiu, amb una pre­sidència enfor­tida, atorga a ERC l’opor­tu­ni­tat i també la res­pon­sa­bi­li­tat de tras­lla­dar a l’acció de tot el govern el viratge cap a l’esquerra que van ofe­rir les urnes. Un ter­cer exe­cu­tiu inde­pen­den­tista que té la vir­tut de trans­cen­dir els pas­sa­dis­sos del Palau, amb l’acord amb la CUP. El país neces­sita pac­tes interns, per refer-se de les diver­ses cri­sis, i reno­var estratègies i lide­rat­ges. I el que estrena demà n’és un de fona­men­tal i espe­rançador.