De reüll
La concòrdia
Dos anys per endavant sense eleccions i finalment el govern espanyol s’atreveix a parlar d’indults. Però dels indults a ciutadans que la justícia espanyola va convertir en presos polítics amb sentències desfermades i delictes inversemblants que van convertir els tribunals en una pista de circ. El PSOE i el PP, ocupats amb la sempiterna lluita del poder, van deixar engrandir l’espectacle per a benefici dels partits. I ara, quatre anys després, amb una justícia encotillada al màxim per lleis que ranegen la defensa dels drets més bàsics de vida, i que el PSOE no ha mogut peça per canviar-les, tornen a sortir els indults enmig de la cridòria del PP i Vox. Sánchez, amb l’escó assegurat com a mínim en els pròxims dos anys, parla ara de concòrdia per defensar una mesura que ell i el seu govern han bandejat, amagat i evitat mencionar al llarg de tot aquest temps. De fet, són actituds com aquestes les que alimenten i donen ales als discursos més viscerals contra l’indult a uns presos polítics que van desafiar la llei. Així que ja cal estar preparats per als relats amb què ens entabanaran uns partits que s’alternen al govern i a l’oposició i que ostenten el rècord d’indults, prop de 1.800 l’any 2000. Aquest any de pandèmia, paràlisi administrativa i sense Setmana Santa, se’n van signar 30.