Opinió

A la tres

Sánchez el magnànim

“Es veu que sí, que ara a Madrid s’han adonat que s’està cuinant una plantofada descomunal amb les sentències de l’1-O. Caram!

Es veu que ara a Madrid s’han començat a adonar que sí, que s’està cuinant una plantofada descomunal a la justícia espanyola amb els recursos de la sentència de l’1-O al Tribunal Europeu de Drets Humans, a Estrasburg, i que tot són maldecaps. Coi, però, si que passaria això ja ho havíem sentit a dir des del primer dia a @boye_gGonzalo Boye, i fins ara ja ho han confirmat uns quants tribunals europeus, no? Ara se n’adonen? Es veu que estan preocupats –coi, ja era hora– perquè tot plegat els pot caure com un castell de cartes i ves que un bon dia –tant si els agrada com si no– no passi que els de l’exili puguin trepitjar sòl espanyol –“muy mucho español”, que diria Rajoy– i s’haguessin d’aguantar. No els ho recomanaria, de moment, la veritat. Vet aquí les presses a concedir els indults i tanta magnanimitat per part de Pedro Sánchez. No fos cas que Sánchez el magnànim el que estigui fent és estalviar-se passar vergonya ell com a Gobierno i, de passada, estalviar-la a l’aparell judicial espanyol. Tanta pedagogia, tanta generositat, tanta benevolència i tanta indulgència, començo a pensar que no són gratuïtes. No estem sols, i no ho sabíem. Els magistrats del Constitucional Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer –ai las– són ben clars en els seus vots particulars, i adverteixen que amb les condemnes a Jordi Sànchez i a Jordi Cuixart s’ha posat en risc la democràcia a Espanya perquè es va vulnerar el dret de reunió i la normal participació de la ciutadania. Tots els que aquell 20-S érem allà ho sabem, el que va passar. I tots sabem el que està passant ara. Sánchez ens recepta i reparteix magnanimitat des de l’Argentina, però em fa l’efecte que els magnànims són uns altres: els que li estalvien passar vergonya per les sentències que vindran i li aplaudeixen uns indults a canvi de qüestionar segons quines vies tot blanquejant a Europa aquells que han estat còmplices del 155, i que quan van tenir l’oportunitat de negociar no ho van fer. Però es veu que som en temps de concòrdia i diàleg. Benvingut sigui.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.