“Demano opinió i faig el que vull”

Quan la Mai arriba, alguna cosa és a punt de passar. Sempre. És com un volcà en actiu: idees, projectes, somnis. Fantasies, emocions, il·lusions. Sempre és la primera d'arribar i l'última a marxar. Sempre a punt. Sempre creativa. Sempre generosa. Sempre brillant, positiva, incansable. La Mai mai té un mai.

Guió, guió, guió. És intuïtiva i instintiva: Sempre sap abans que allò sigui. Té un mecanisme mental i una sensibilitat especial que li permet explicar coses amb imatges d'una manera única i amb una personalitat que s'escampa per tot allò que toca: Amb programes com Silenci?, Colors i Bestiari ha creat un llenguatge visual amb firma i s'ha forjat una incontestable carrera de prestigi. En què creus que ets més bona? Explicant coses a través de les emocions. El llenguatge no verbal diu molt més de les persones que qualsevol frase ben dita. Hi ha qui diu que peques de superficialitat? I jo sempre dic el mateix: darrere un pla bonic o un zoom determinat, sempre hi ha una intenció. No existeix el perquè sí: tot està pensat. I no em canso de repetir-ho: el més important sempre és 1)un bon guió, 2)un bon guió, 3)un bon guió.

23 anys després: La Mai és imprevisible fins i tot per a ella mateixa. Té una capacitat brutal per sorprendre's i 23 anys després segueix conservant la il·lusió, les ganes i la curiositat del primer dia. En tot ets tan passional? Sí. Amb la parella, la família, els amics. En preparar un viatge, fer una casa, un sopar. Totes les feines poden ser artístiques? Sí. Si ets capaç de generar emocions amb el que fas, estàs fent art. Un cafè ben fet i ben servit pot arribar a emocionar.

3, 2, 1, rodant: No guarda cap cinta del que ha fet, ni cap premi que ha guanyat. Sempre mira endavant. Què et queda per fer? Massa coses per tan poc temps. Una assignatura pendent? Rodar una pel·lícula. Quin és el futur de la tele? La programació a la carta. Està tot inventat, ja? No. Encara es poden crear coses. Com? Marcant la diferència amb la manera de presentar els continguts. Reformulant formats, donant la volta a les coses. Hi ha alguna cosa de la tele actual que eradicaries? No. Hi ha d'haver de tot. Jo odio les prohibicions.

7 minuts: La Mai és efervescent i bombollejant: com un ventilador dins d'una banyera. Pot fer més de 6 coses a la vegada i té una imaginació desbordant. Què és el més gran que has imaginat? El format de Somiers. Als somnis la imaginació és il·limitada, tot és possible. I el teu somni més bèstia? Volar: Un símptoma de felicitat. Ho ets? Sí. Sóc molt feliç.

opinions i accions: Cada dia és un gran dia. I en cada projecte, s'hi deixa la pell. No creu en la sort, la seva és l'escola del treball i de l'esforç. És protagonista sense voler ser-ho i una líder partidària del treball en equip. Com es dirigeix un projecte? Sent com ets, no enganyant, contagiant entusiasme, escoltant la gent i sent molt tolerant. Alguna cosa més? Demanant opinió. Jo demano opinió a tothom, i després faig el que em dóna la gana. Però m'agrada saber què pensa la gent, des de l'ajudant de producció al responsable d'ambientació. Fem tele per a un gran públic, no només per a cum laudes.

Missió impossible: I quan arribes a casa, ets tan creativa com a la feina? Sí, encara que m'agradaria ser-ho més. I com es compagina una feina sense horaris amb la responsabilitat de ser mare de 3 fills? Traient hores al sofà, al Facebook, als amics i al carrer. No sé “no fer res” i no suporto el gandulisme. Sempre en mode on i a punt per al que sigui, això és la Mai. Una amanida, un salmó i un gelat de xocolata i arribem al final de l'entrevista. Només queda una última pregunta. I no cal resposta: Mai, aquesta entrevista, gaire imparcial no quedarà, oi?