Elogi de l'excel·lència

Acabo d'arribar d'unes vacances per terres castellanes –el graner d'Espanya per alguns, terres del Cid, per altres–. Entre mostos amb alguns veïns, la conversa va derivar cap a la iniciativa d'alguns catalans de posar negocis en terres palentines i l'èxit que al final han tingut. Valorats per l'esperit de sacrifici, per l'emprenedoria, la imatge continua sent la mateixa malgrat els moments tensos provocats per l'Estatut i la prohibició de les corrides. El català continua sent sinònim d'excel·lència, i aquest és un dels valors que ens permeten anar amb la cara alta pel món.

El futur de Catalunya només es pot construir des de l'excel·lència. I, com un mantra que es repetia minut a minut, dies abans que jo partís cap a Castella i Lleó, els assistents a l'escola Ramon Trias Fargas de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) intentaven interioritzar un discurs basat en la necessitat de ser els millors; en la necessitat de governar amb els més ben preparats, siguin del partit o de fora, com va anunciar Artur Mas, exemple del calvinisme català segons la periodista Pilar Rahola. A terres castellanes, terra d'incalculable influència catòlica, el català pot ser vist com a ferm exponent dels valors de la teoritzada ètica protestant, la mateixa que ara sembla que la nova generació de líders convergents vol inculcar a la seva jove militància, per molt catòlics que siguin els ideals fundacionals del partit. En tot cas, que el polític i escriptor Antoni Vives animés els joves a fer el doctorat per tenir una generació de polítics més ben formada va ser música celestial per a les orelles d'aquell qui treballa a la universitat.

Excel·lència en el govern del país, a les empreses, però també en el món local, allà on només hi ha voluntariat. De tots aquells qui es dedicaven a la política, l'alcalde de Riner, Lluís Civit, segurament un personatge secundari a l'escola i qui tenia el discurs menys musculat, era qui parlava més amb el cor: “Fer d'alcalde d'un poble petit, ajudar, implica que s'ha de ser generós per ser feliç”. I aquí comença l'excel·lència. Segur.