Cap més bicicleta blanca

Aquest diumenge, un centenar de persones es van concentrar a la carretera que puja al santuari dels Àngels per recordar i denunciar la mort d’una ciclista el passat mes d’octubre. El xoc mortal el va provocar un conductor begut, que, a més, va fugir. Al lloc de l’atropellament hi ha ara una bicicleta blanca.

La plataforma Mou-te en Bici, que convocava l’acte i que ha complert 25 anys, exigeix des del dia de la seva creació més seguretat per als ciclistes. En repetides ocasions ha demanat mesures com la pacificació del trànsit, més carrers per a vianants i ciclistes o campanyes educatives. I ja fa temps, va proposar restringir el trànsit en carreteres com la dels Àngels.

Ho trobo encertadíssim. Amb tants revolts, i tan poc espai, els ciclistes s’hi juguen la vida si han de cohabitar amb els cotxes. Es podrien pactar uns horaris. O fer talls intermitents... El que sigui per posar fi a les bicicletes blanques. El febrer de l’any passat, l’Ajuntament de Girona va aprovar una moció en la que els grups es comprometien a estudiar com limitar i regular el trànsit en aquesta carretera els dissabtes, diumenges i festius de 8 del matí a les 12 del migdia. Però d’aquella iniciativa no se n’ha sabut res més.

Malgrat la feina feta des de la plataforma, queda molt camí per recórrer en l’àmbit de la seguretat i també en el de la convivència entre ciclistes, vianants i conductors. Aniria bé tenir unes normes visibles, senyalitzades, no només una ordenança o unes recomanacions. Hi ha qui no ha après i no ha entès encara que les bicicletes han vingut per quedar-se. I que necessiten espais segurs, com ara una xarxa complerta de carrils bici o més respecte a la carretera.

També és veritat que l’esforç de coexistència ha de venir de totes bandes. Des dels col·lectius ciclistes cal seguir fent pedagogia per acabar amb comportaments com les baixades en grup per la Rambla, la circulació contra direcció pel Barri Vell o les bicicletes enfilades a dalt de tot del castell de Sant Miquel, acompanyades de música a tot drap. Situacions així -no sempre amb gent de fora- no fan més que alimentar la bicifòbia. I això és l’últim que volem.

Però, tornant a la conducció en carretera, el missatge és molt senzill: el ciclista és extremadament vulnerable. Si te’n trobes un, calma’t, frena i disfruta del paisatge. Així tots arribarem a casa.