Criptomone-des: duros a quatre peles?

Aturat en un semàfor a Sant Just Desvern, passo el temps llegint l’anunci d’una marquesina que em recomana –a mi, un individu qualsevol que passa per allà– invertir en bitcoins com si fos una magnífica i inajornable decisió. Pocs dies abans, a la ronda Litoral, vora el barri de la Mina, m’havia sorprès una gran tanca publicitària il·lustrada amb un llampant gos de dibuixos animats que brandava una bandera espanyola. L’animaló em vol endossar una altra criptomoneda amb un nom tan enginyós que mig minut després ja havia oblidat. Alguns adolescents, postadolescents i una poca gent més granadeta estan convençuts d’haver trobat la fórmula de comprar duros a quatre peles. Xarlatans de tota mena proliferen a les xarxes venent-los cursos de com fer-se ric amb les criptomonedes. Els suposats professors sovint es mostren exhibint cotxes de luxe i jets privats per fer dentetes: si compres el curset, tu també podràs fer el fantasma. No és necessari cap títol que acrediti el més mínim coneixement per impartir l’assignatura, només cal el do de la paraula, força barra i una connexió a internet. El personatge representat per Leonardo DiCaprio a El llop de Wall Street s’ha convertit en una icona per al jovent més obsessionat per aquest negoci, un col·lectiu format majoritàriament per mascles enlluernats. La història de la pel·lícula està basada en la vida real de Jordan Belfort, un cocaïnòman condemnat per frau que ara, després d’arruïnar-se i passar per la presó, es dedica a fer conferències i a vendre llibres d’autoajuda. Els seus idòlatres només s’han quedat amb la part del film que va d’orgies, cotxes i iots, és clar. Tanta propaganda ja ens podria fer dubtar si aquest mercadeig continuarà funcionant quan deixi d’haver-hi nous incauts confiant-hi els estalvis i generant expectatives. Però no cal que em facin cas, que no soc economista.