Guerres i refugiats

La guerra a Ucraïna deixa històries sorprenents com les protagonitzades cada cop més per persones anònimes que des de fa una setmana han decidit agafar el cotxe particular i llançar-se a fer un viatge de 24 hores fins a la frontera amb Ucraïna per recollir ciutadans que escapen de les bombes. L’actuació humanitària es repeteix dia rere dia amb l’acumulació de voluntaris que participen de xats ja sigui per oferir allotjament, portar menjar, fer trasllats i acompanyar els refugiats. Tanmateix, l’apassionada i magnífica resposta només fa que evidenciar l’enorme diferència amb què s’ha tractat els refugiats de la guerra de Síria o els que intenten escapar de la misèria del Marroc, una altra guerra econòmica tot i que no consti en el catàleg per obtenir carta de refugiats. La majoria dels que han marxat a buscar refugiats a la frontera ho han fet a petició de veïns seus, ucraïnesos, que demanen ajut per salvar la família. Em pregunto si és aquesta proximitat i convivència el que provoca aquesta onada d’ajut humanitari actual, però penso en els milers de marroquins, algerians i ugandesos que també conviuen a prop nostre i que no han generat la mateixa resposta de rescat. Continuo pensant amb por en les raons d’aquesta empatia que destria.