Caminades de Farners
Al retaule del santuari del Miracle es poden contemplar uns sants que van calçats i uns altres que van amb els peus més expedits, amb sandàlies. Segons el monjo Ramon Ribera-Mariné, els que van calçats és perquè ja no necessiten fer camí, han arribat a la perfecció. Les sabates —diu— no són per a caminar, sinó per quan ja has arribat a terme. L’ascetisme monàstic i la filosofia oriental, tan sovint de bracet... Un dels principis del taoisme és la fixació de la persona al lloc, perquè en aquell lloc ja hi és tot. La felicitat consisteix a restar-hi i saber copsar-ne la plenitud. Només quan no s’assoleix aquesta visió estàtica de la relació de l’home amb el món i la natura, es considera el caminar com una alternativa per a mitigar el desassossec. A Catalunya, un pensador i artista ha assumit com cap altre aquest ideal. És Perejaume, per al qual cada lloc és important per si mateix, més enllà del paisatge i dels seus atractius. Per això considera absurd deixar-se enlluernar pel desplaçament frenètic i pel que ell anomena “el prestigi de la remotesa”. Ves a saber si, forçats per la crisi que ens arriba i no pas per l’afany de ser més savis, no acabarem fent-nos nostres aquests principis de quietud i (parafrasejant l’artista) de saber “pesar sobre els llocs”. Tanmateix, hi ha vegades que caminar s’imposa com a exercici no pas lúdic, esportiu o turístic, sinó ètic.
T’aviso amb molt de temps, lector, perquè no t’agafi amb els pixats al ventre. A Santa Coloma la Plataforma No MAT i el Centre Excursionista Farners han organitzat per al 19 de juny una caminada popular reivindicativa dels llocs amenaçats per la línia de molt alta tensió que vol perpetrar Red Eléctrica de España. Des del parc de Sant Salvador es pujarà fins a l’esplanada de l’ermita de Farners. Quin goig si el monjo esmentat, que —oh paradoxa!— és un gran caminador, i l’artista català que més fondo pensa hi volguessin participar. Plegats, l’ideal de caminar amb sentit i el de restar quiet també amb sentit. El dinamisme cívic dels activistes selvatans, que saben “pesar” sobre els llocs de Farners, i l’estatisme reflexiu, filosòfic, del monjo i de l’artista. Un yin i un yang fent roda per centrifugar del present l’amenaça d’unes torres monstruoses que, aquestes literalment, pesarien sobre els llocs d’una manera gens espiritual.