opinió
Abracadabrant
Acabat el mes d’abril, em ve al cap l’obra de Mircea Eliade. El gran fenomenòleg romanès explicava que tot ritual ens remet a un mite. El calendari d’enguany ha fet coincidir en pocs dies les celebracions de Setmana Santa, Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat. Més enllà de la vivència religiosa de cadascú, aquestes dates han vist néixer i desenvolupar-se un seguit de ritus que es continuen practicant.
Aquest any, amb un desig col·lectiu de tornar a la normalitat, moltes persones van sortir al carrer per recuperar els rituals associats a aquestes dates. Des de la benedicció del Ram fins a la festa del llibre i la rosa, passant per les processons, aquest abril es va viure un ambient que feia dos anys que no es veia. Hi havia ganes de retrobar-nos i veure’ns les cares (en el sentit més literal). Ben cert és que Sant Pere no ens hi va ajudar gaire. Ja ens avisa la saviesa popular: no plou mai al gust de tothom.
És un clàssic demanar al sant de les claus que ens regali bon temps, especialment per la diada de Sant Jordi. Aquest cop no ens va fer cas. Davant una previsió poc optimista, el Gremi de Llibreters va decidir traslladar totes les parades al Palau Firal de la Devesa. A molts gironins, el canvi els va trencar els esquemes; prefereixen donar-se els cops de colze a la Rambla. Novament, tants caps, tants barrets. Els llibreters de Girona van encertar-la i l’afluència al firal va ser un no parar. Allà hi vaig viure un curiós episodi. Bo i esperant que algú comprés el seu darrer llibre i li fes signar, un conegut filòsof de casa nostra s’entretenia jugant al Paraulògic. He llegit obra seva i m’agrada el seu pensament. Volia atansar-m’hi i dir-li que, miraculosament, jo ja tenia els tutis del dia –gatzarós i gatzarosa–, però no vaig gosar.
Hom pensa que aquest senzill joc de trobar mots en català podria ser tan efectiu com algunes de les disposicions legals pensades per protegir i potenciar la nostra llengua. Si, a més, t’entretens a llegir-ne les definicions, et pots veure il·lustrat amb paraules que no hauries dit mai que existien. En definitiva, és un invent abracadabrant, és a dir, sorprenent en grau superlatiu. N’hi ha que, de tan enganxats, ja han ritualitzat com i quan jugar-hi. I això demostra que els rituals no només són cosa del passat.