Criminalitat

Una de les característiques siameses entre les dictadures de dreta i d’esquerra és que totes dues pretenen controlar fins a l’última cèl·lula de l’individu. El poeta Pablo Neruda, que va conèixer la fèrula de la dictadura militar xilena, un dia, mentre signava un manifest en defensa de la política de diversos països comunistes, va paralitzar el moviment del bolígraf i va isolar aquest comentari: “Estem firmant defenses de països on no podríem viure ni tres dies seguits.” Hem passat de les societats disciplinàries diagnosticades per Michel Foucault a un autoritarisme postdemocràtic que sobretot se centra en les tecnologies del jo a l’hora de controlar i coaccionar les persones. L’Estat és l’amén de la nostra època. És la religió dominant a escala planetària. Contra els poders tentaculars i sagrats de l’Estat, només queden els ecos profans d’un cert liberalisme entès com un dels baluards democràtics més ferms de la història. És un liberalisme que determina que cal imposar límits a l’Estat i resguardar la vida privada de les persones (John Stuart Mill). És un liberalisme que defensa la tolerància (Spinoza), la garantia d’igualtat d’oportunitats entre les persones (John Rawls), l’exercici de l’escepticisme crític (John Gray), la imposició de límits al neoliberalisme salvatge.

El Catalangate vol dir que en nom d’un Estat entès com a teologia (Espanya és un immens “Todo por la patria”) s’ha profanat l’essencial de la vida de les persones. I com que des dels temps bíblics la culpabilitat és l’a priori més universalment repartit, qui espia la microhistòria de les persones té un poder de coacció absolut. A través de Pegasus heu resseguit els ossos de l’ànima de les vostres víctimes: secrets, confidències, amors, desamors, passions, elevacions, caigudes, dols, viatges, desitjos, renúncies..., paraules i fets que no us pertanyien. La vella persecució política posada al dia. Encara que Josep Cuní i Salvador Illa us ho banalitzin, cal recordar-vos-ho: sou uns criminals.