De set en set
Drets conquerits (o no)
La prova que les dones no podem abaixar mai la guàrdia és que drets que havien estat conquerits, com el d’avortar legalment als EUA, poden ser arrabassats en qualsevol moment, encara que hagin passat cinc dècades. Les majories conservadores a les institucions, com ha estat el cas del Tribunal Suprem americà, no tenen cap problema de revocar dècades de drets conquerits. I això també serveix per ser conscients de la fragilitat de la reforma de la llei de l’avortament que està fent el govern espanyol per ampliar els drets reproductius de les dones.
No vull treure mèrit a la feina d’Irene Montero perquè qualsevol pas que s’aconsegueixi serà una conquesta, però una conquesta tan reversible que una altra majoria política al govern espanyol la pot tombar d’una bufada. O més fàcil encara, no cal ni que canviï el govern: a l’actual llei de l’avortament de 2010 el Partit Popular hi va presentar recurs al Tribunal Constitucional fa 12 anys, i això vol dir que, si els jutges ho volen, pot perillar el dret a l’avortament a l’Estat espanyol.
Com si no fos evident que prohibir l’avortament no l’elimina, sinó que condemna les dones a avortar clandestinament, amb el risc per a la seva vida que això suposa. Avui, als Estats Units, reclamen l’avortament les netes de les dones que el van aconseguir i celebrar. És un pas enrere tan dramàtic que ens recorda que no podem donar res per guanyat, que si tenim un dret és perquè, en un moment donat, activistes incansables i legisladors sensats ho van aconseguir. Però amb la mena de legisladors que ocupen algunes institucions avui, hem de ser conscients que en qualsevol moment ho podem tornar a perdre tot.