L'Avi culer. Més que un senyor

La penya t’obsequia amb les llàgrimes blaugrana que tu vas vessar amb generositat. És natural. Si un directiu va representar la butxaca, i un altre la bandera, tu vas encarnar millor que ningú el cor del Barça. Mai no vas presidir el club, tot i optar-hi més d’un cop; et va faltar mala bava, suposo. Gastaves aquella cortesia afectuosa dels que havien passat la guerra, dels que tenien al·lèrgia a la confrontació. Fill de l’Argentina, no vas poder combatre al bàndol republicà. Tot i així, vas ser detingut i castigat a morir per roig, separatista i rebel. El teu pecat havia estat escriure en una revista de principis. Et van commutar l’execució a canvi de cinc anys de presó, i més tard vas esquivar dues ordres d’expulsió.

Vas entendre que si et condemnaven a ser menys que un moderat, tu havies de convertir el Barça en més que un club. Incombustible, vas animar el món de les penyes amb les teves tertúlies sense cronòmetre i vas anar collint simpaties. Vesties l’elegància dels vells protagonistes de casino de poble; liberal, pràctic i sentimental, amb fusta de self-made senyor Esteve. Eres l’últim d’una memorable generació de migdiada, puro i marededéu, una fornada destinada a dirigir el Barça, la societat, l’empresa, la Catalunya del segle XX. Franco us va empènyer a la cuneta, i vau haver de plorar més del compte. És així com hem rebut en herència menys que un país, però hem conegut gent com tu. Més que un senyor.