Tribuna
Viatges, Islàndia i llibres
Ara que s’apropa l’estiu començo a organitzar el meu viatge. Aquest cop la destinació triada és Islàndia, una illa secreta, que sempre m’ha cridat l’atenció i de la qual els amics que l’han visitada me’n parlen com “una autèntica meravella”. Desacostumada als viatges fruit de la pandèmia, ara em toca organitzar-me de nou. Maleta, roba d’abric i sobretot llibres. Des de fa anys, quan viatjo sempre acostumo a endur-me algun llibre que tingui relació amb el país que visito, o bé perquè l’autor és d’allà o bé perquè els escenaris del llibre m’hi remeten. Dublinesos, de Joyce, em va acompanyar durant un viatge a Irlanda. Un conte de Nadal, de Truman Capote, als Estats Units. Els relats d’Alice Munro al Canadà. Delphine de Vigan a França. Murakami al Japó, i així un llarg etcètera.
Arribo a la destinació triada i sempre trobo algun moment –en una plaça, fent un cafè, o en un parc solitari– per llegir-me algun d’aquests llibres. En recito fragments, en llegeixo algun paràgraf, m’imagino els autors ambientant-se en aquests carrers o bé passejant entre els parcs a la llum del capvespre. A través de la literatura viatjo, somnio, m’imagino altres mons. Els escenaris d’una novel·la. Encreuament de ficció i realitat. Un tema que des de sempre em fascina.
Aquest any, una bona amiga m’ha deixat el llibre Islàndia, l’illa secreta, de Xavier Moret, editat per Brau, que estic llegint amb intensitat i a glopades. L’autor ens endinsa en una terra desolada i freda, amb volcans, glaceres i guèisers. De la mà d’un amic islandès ens proposa un interessant viatge al món dels elfs i de la mitologia nòrdica. Un viatge a les aurores boreals, a les terres mítiques que van fascinar autors com Borges o Tolkien, a unes terres gairebé de somni. Encreuament de temps i d’espai. Un món peculiar i tintat de naturalesa i paisatges.
Per combinar amb el llibre de Moret trio un altre llibre, aquest cop de ficció. El silenci del far, d’Albert Juvany, editat per Periscopi. En aquest llibre, el personatge de l’Anna, una bibliotecària de Húsavík, un petit poble del nord d’Islàndia, rep una carta que firma el seu pare i que l’emprendrà a voler saber quins són els seus orígens. “El teu pare que t’estima”, diu la carta. I ella es pregunta: per què la van abandonar? Qui són realment els seus pares? A la novel·la assistirem a un viatge per l’illa on copsarem la neu i el fred, els paisatges desolats, la llum de l’albada. I tot això amb el contrapunt d’un altre personatge, en Gísli, que amaga un misteri i que serà clau per al desenllaç de la història. “No era la llum que emetia aquell far, sinó el temps que es quedava en silenci.”
Al llibre de Moret i al de Juvany –no ficció i ficció–, també hi sumo el poema de Borges anomenat Islandia, inclòs en el llibre Historia de la noche. Tota una delícia per acabar de tancar el cercle. I entre tots tres em construeixo un imaginari poderós. El personatge de l’Anna viatja a una terra d’elfs i es pren un cafè en un dels bars de Reykjavík dels quals Moret ens parla en el seu llibre. Però per més que viatgi a una Islàndia imaginària –fruit de poemes, històries, cròniques...–, sempre m’acaba passant el mateix. La realitat que trepitjo encara m’impressiona més. Em sorprèn, em commou, em desconcerta. I se’m barreja amb les històries imaginades.
L’Anna, els paisatges de Xavier Moret i el poema de Borges aquest estiu m’acompanyaran com ho han fet tants i tants llibres. Aleshores m’asseuré en una terrasseta a prendre un cafè o a qualsevol altre lloc que em sorprengui. Obriré el llibre de Moret, un glop de cafè, i en llegiré un paràgraf en veu alta: “Quan em vaig tornar a fixar en la casa, no vaig poder evitar una esgarrifança. El que en principi m’havia semblat una casa de camp tranquil·la trasplantada al centre de Reykjavík ara es revelava com el centre d’una història negra i trista com un camp de lava.” O bé: “No gaire lluny del vaixell un grup de balenes es movia al ritme d’aquella estranya música.” Preciós, penso per dins. La música, les balenes, l’Anna... Ficció i realitat altre cop entrellaçades.