Donar les gràcies

Sota la dis­fressa de la casu­a­li­tat a vega­des l’atzar et regala un cre­ua­ment afor­tu­nat entre temps i espai. Jo era a la Con­nexió Papy­rus de Celrà, un lloc amb milers de lli­bres de segona mà. Men­tre reme­nava volums i pen­sava en el comen­tari de Scho­pen­ha­uer (“Quan com­prem un lli­bre hauríem de poder com­prar també el temps per lle­gir-lo”) va entrar Irene de Puig, pro­fes­sora, for­ma­dora de docents i autora de molts lli­bres rela­tius al pen­sa­ment, l’edu­cació, la lite­ra­tura... Aquesta inves­ti­ga­dora, infa­ti­ga­ble i llu­mi­nosa, era allà perquè es des­pre­nia d’alguns lli­bres de la seva bibli­o­teca par­ti­cu­lar.

Per als que encara con­ser­ven una idea imma­cu­lada del món de la cul­tura i se l’ima­gi­nen com una arcàdia alli­be­rada de tota virulència, els reco­ma­na­ria pre­sen­ciar la jun­gla darwi­ni­ana que es forma a Papy­rus cada cop que una patum hi lliura obres de la seva bibli­o­teca. L’avi­desa bibliofílica es trans­forma en lluita lliure (recordo el com­bat memo­ra­ble el dia en què es va des­car­re­gar la bibli­o­teca de Narcís-Jordi Aragó!). Em vaig pre­ci­pi­tar sobre els volums que Irene de Puig aca­bava de dipo­si­tar. De seguida em va envair una marea de gra­ti­tud. Vaig com­pro­var que jo ja tenia quasi tots els lli­bres de què ella és autora. Vaig tro­bar-hi el mític lli­bre de text Diàleg, que sense esgo­tar-se m’ha acom­pa­nyat des que va ser edi­tat l’any 1988. Vaig tor­nar a ser cons­ci­ent que una grandíssima part de la meva sin­gla­dura docent s’havia nodrit de l’obra d’Irene de Puig. D’ella i de Llo­renç Vall­majó, autor d’un lli­bre de text d’història de la filo­so­fia i del web Filòpolis. Tots dos són autors que publi­quen recur­sos de filo­so­fia per ser ente­sos. Tots dos defu­gen el to abstrús i l’idi­o­lecte auto­re­fe­ren­cial de tants i tants altres manu­als. Tots dos subrat­llen la filo­so­fia com a acti­tud i acti­vi­tat en el sen­tit que la defen­sava Kant. Tots dos fa molts anys que ampli­fi­quen el conei­xe­ment, la raci­o­na­li­tat crítica i la trans­ver­sa­li­tat com­pe­ten­cial del pen­sa­ment filosòfic. Cami­nem a collibè de dos gegants.