A la tres
Felip VI, el petit
“No alçar-se davant l’espasa de Bolívar l’expulsa de la Sud-amèrica que pugna per les seves arrels
La imatge del rei dels espanyols en la presa de possessió del president colombià Gustavo Petro, assegut mentre la resta de mandataris s’alçaven al pas de l’espasa de Simón Bolívar –amb la qual es diu que va lluitar contra el colonialisme espanyol–, admet interpretacions diverses. A primer cop d’ull sembla un gest d’imperialisme ranci, tan arrelat en la impostora madre patria que, per sort, ja no nomena ni destitueix mandataris allà. Un mal perdre que enllaça amb l’actitud de l’Estat espanyol –i singularment del seu cap, però no tan sols del seu cap– en la relació de domini que practica cap als territoris que considera sotmesos al dret de conquesta. Catalunya, per dir-ne un.
També es pot llegir la sobtada paràlisi de Felip a la cadira com el resultat d’un càlcul. La contrapartida d’una actitud tan poc protocol·lària arribaria en clau domèstica, per reomplir amb un “¿Por qué no te callas?” un pèl menys estrident el graner de popularitat d’una monarquia desprestigiada i decadent. Un discurs excloent el 3 d’octubre del 2017 el va desconnectar de manera definitiva de Catalunya però va satisfer el reviscolat neofalangisme social espanyol. A Bogotà, no alçar-se l’ha expulsat de l’imaginari de la Sud-amèrica que pugna per l’autoestima i les arrels. Rere el mal anomenat descobriment d’Amèrica, Espanya hi va amagar colonialisme extractiu, racista i explotador, destinat a viure sense fotre brot i a omplir les arques de la metròpoli robant amb impunitat. Alçar-se davant el sabre bolivarià hauria estat un primer gest de disculpa per les atrocitats que la història oficial espanyola imposada a les escoles durant dècades camuflava de germanor i d’evangelització.
No hi haurà acte de contrició. Ni la corona britànica –la reina d’Anglaterra continua sent la cap d’estat d’antigues colònies, aplegades a la Commonwealth– ni la belga –demanant perdó al Congo– són exemple per als Borbons.
Posats a interpretar Felip enganxat a la cadira, prefereixo fer una lectura gairebé literal: el rei dels espanyols s’empetiteix en un moment solemne.
