Quaranta setmanes

Qua­ranta anys és mitja vida, diuen. És aquesta mit­jana edat en què ja no has de demos­trar res a ningú i encara ho pots fer tot. Quan par­lem de per­so­nes, sí, ja és quasi mitja vida. Quan par­lem d’esde­ve­ni­ments, és tota una pro­esa haver-hi arri­bat. La Set­mana del Lli­bre en Català, que arren­carà aquest diven­dres, cele­bra enguany qua­ranta anys. El 1983, en un estand botiga a l’estació Bar­ce­lona Sants, es va mun­tar la pri­mera edició. Eren deu dies del fred mes de febrer, i ho orga­nit­zava la Cam­bra del Lli­bre de Cata­lu­nya amb pocs recur­sos però ja amb el mateix objec­tiu de fons que avui: pro­mo­ci­o­nar, enlai­rar, el lli­bre en català. Des d’ales­ho­res, la cita ha anat can­vi­ant d’ubi­cació però no ha fallat mai, ni en temps de pandèmia. La Set­mana, ara orga­nit­zada per Edi­tors.cat, ha anat crei­xent fins a con­ver­tir-se en la cita més impor­tant del lli­bre en català i en una de les més des­ta­ca­des de la cul­tura cata­lana pel nom­bre tant de visi­tants com d’expo­si­tors. Per ter­cer any al moll de la Fusta de Bar­ce­lona, en un espai de milers de metres qua­drats, les xifres que mane­gen els orga­nit­za­dors mos­tren com de grans i llus­tro­sos han arri­bat a la qua­ran­tena: enguany pas­sa­ran dels 227 expo­si­tors a 259 i dels 69 mòduls de l’any pas­sat a 84; hi haurà repre­sen­tats 206 segells edi­to­ri­als i 25 lli­bre­ries, es pre­sen­ta­ran 150 nove­tats, i fins al dia 18 hi haurà un des­ple­ga­ment de més de 300 acti­vi­tats rela­ci­o­na­des amb la lite­ra­tura cata­lana. La Set­mana s’ha fet gran. Amb qua­ranta anys ja sap què vol i sap què volem. La nos­tra cul­tura encara l’hem de fer més gran i més lliure.