El ‘comando Marlaska’

Fernando Grande-Marlaska s’ha situat en segona posició entre els ministres predilectes de la ultradreta espanyola, rere la intocable Margarita Robles. El titular d’Interior i exmagistrat troba “legítim, idoni i oportú” passar de permisos judicials i infiltrar polis en la dissidència política aplicant els criteris de la lluita antiterrorista, tot i que tribunals tan poc sospitosos de ser amics de l’independentisme com el Suprem –sí, el que es controla desde detrás– i l’Audiencia Nacional han sentenciat que en cap dels fets jutjats d’ara fa cinc anys hi va haver violència. Els homes de Marlaska han tingut i tindran impunitat absoluta si creuen en perill la integritat territorial de l’Estat. L’informe de Marlaska és un vestit polític a mida per justificar la persecució i repressió a l’independentisme, i si cal ja ens trobarem al TEDH, que amb els informes del Comitè de Drets Humans de l’ONU Pedro Sánchez, els ministres del PSOE i ses senyories del poder judicial hi emboliquen el bocata calamares.

En l’informe de Marlaska es fa servir una dialèctica delirant que, si no fos perquè ja hem vist com serveix per articular campanyes de desprestigi, acusacions, judicis i condemnes, semblaria pròpia d’aquell hilarant comando Dixan desarticulat fa dues dècades perquè tenia sabó a casa.

Res és casual. La insistència de Méndez de Vigo en el caràcter “tumultuari” del 20-S a davant d’Economia només perseguia que la fiscalia acusés per sedició. Ara, el comando Marlaska parla d’“accions de tipus radical-violent” i de “l’auge d’extremismes i de posicions excloents que a gran part dels països desenvolupats està donant origen a unes dinàmiques violentes i filoterroristes”. En això, el PP i el PSOE són el mateix. No pot passar per alt la justificació del 155 que acaba de fer Pedro Sánchez, el que seu a taula sense haver-la parat? Desjudicialització? Diàleg? On? No fotem... El que ens interessa que expliqui Marlaska és quina relació tenia l’imam de Ripoll amb el CNI o si el 17-A havia de ser un ensurt als catalans que se’ls va escapar de les mans.