Tàrrega, ‘sense baixar de l’autobús’

Fira Tàrrega presenta unes xifres lloables, de recuperació: un 75% d’ocupació en els espectacles de pagament (superant les 15.000 localitats). D’aquestes, un 30% són de programadors que hi han anat per comprar espectacles i facilitar xarxes d’intercanvi (per exemple, a Anglaterra, ara que el ‘Brexit’ ho ha posat tot de cap per avall). Pel que hem vist, escoltant els col·legues que han seguit la fira i el públic, el resultat artístic té un notable alt, també. No és fàcil ser capital cultural europea un cap de setmana a l’Urgell. Ens n’oblidem sovint, d’això. I l’assistència massiva de professionals (més d’un miler) vol dir que és un mercat imprescindible. I això, amb una Renfe (que patim prou) i amb un autobús que, ahir al matí, hi era, però que no se sabia gaire quan arrencaria. El mèrit de Fira Tàrrega, precisament, és aconseguir ser node sense que s’aturi el bus; una accepció nova del símil sense baixar-se de l’autobús.