Bonilla, Bonilla

Andalusia, o més ben dit el seu president, el popular i populista Juanma Moreno Bonilla, es pot permetre bandejar l’impost a la riquesa –es paga si tens 1 milió d’euros i la mitjana dels contribuents tenen un patrimoni de 2,7 milions– perquè és una comunitat receptora de diners i, per tant, continuarà rebent els fons de cohesió de l’Estat faci el que faci el seu president. Madrid fa la mateixa política fiscal però, en canvi, és una comunitat emissora de fons i per això ja fa temps que està reduint els serveis públics. Catalunya també és un contribuent net a les arques estatals.

A Moreno, molt crític amb el procés independentista i la “manca de solidaritat” dels catalans, algú li hauria de dir que amb aquesta mostra de poca vergonya només aconsegueix que els rics d’Andalusia deixin de pagar l’impost sobre la riquesa perquè els pobres de Catalunya i Madrid els sostenen. I parlava ell de manca de solidaritat! Olé! D’altra banda, diu el president que la mesura atraurà talent. Que li diguin també, perquè segur que no li agrada llegir en català, que el creador d’ocupació més important a Catalunya, el 70%, són PIME i aquestes no són propietat d’aquests multimilionaris a qui fa la crida perquè deixin de contribuir al desenvolupament social.