La veu de Jordi Roca
Em va emocionar sentir de nou la veu del pastisser Jordi Roca. Va ser en un vídeo que ell mateix va penjar a les xarxes fa deu dies en què explicava la malaltia que pateix i que feia gairebé vuit anys li privava d’expressar-se amb normalitat. Senzillament, a causa de la distonia que pateix i després d’una laringitis aguda, es va quedar sense veu. La laringitis va remetre, però la veu no va tornar. La malaltia neurològica que pateix el petit dels Roca era coneguda pels efectes físics que li va provocar, però quedar-se sense veu és molt fotut, i el mateix Jordi explica casos de gent, músics entre ells, que pateixen fortes depressions per aquest fet o pel fet de no poder bufar l’instrument que toquen. Ell ho va afrontar de cares, xiuxiuejant, i aconseguia fer-se entendre, però la sensació de voler parlar i no poder fer-ho ha de ser tan cruel com algunes de les maledicències que va haver d’escoltar. Ha tirat endavant, no s’ha rendit, i ajudat per especialistes ha tornat a tenir veu. Veu de locutor de ràdio a les dues de la matinada, com ell mateix diu. I el que més cal valorar del seu cas és fer-ho públic i explicar a molta gent que ho pateix com ho ha aconseguit: exercicis avorrits, molta perseverança i la decisió de recuperar la veu encara que només sigui per poder parlar a la seva filla. D’en Jordi Roca, els seus germans Joan i Josep sempre diuen que és l’autèntic geni de la casa. Si un és el millor cuiner del món i l’altre, el millor sommelier, el petit va ser nomenat millor pastisser del món, postrer, com a ell li agrada anomenar-se. Ha ideat postres que passaran a la història d’El Celler de Can Roca i també ha invertit el seu talent en els gelats del Rocambolesc i la xocolata de Casa Cacao. Ara, al darrere dels tres germans Roca, puja una nova generació, de la qual els dos nois, en Marc i en Martí, ja són cuiners i treballen al tres estrelles al marge de continuar formant-se. Però crec que per al món de la gastronomia el gran valor dels Roca és el mestratge que han exercit a molts cuiners i sommeliers que han passat per casa seva i que ara regenten o treballen a restaurants de casa nostra. En ells he detectat sempre un punt de generositat. Tenim a Girona cuitat dos restaurants amb estrella, El Celler i el Massana, però jo diria que hi ha dues dotzenes de restaurants d’un nivell gastronòmic molt alt que estan a l’altura del que els estrellats i l’Escola d’Hostaleria van sembrar al seu moment.