El cinisme del cas Negreira

Un cop admès que el cas Negreira és lleig, retrocedim unes dècades. Sense imatges d’alta definició, amb quatre càmeres per partit i per descomptat sense VAR, què havien de fer Gaspart, Laporta, Rosell i Bartomeu per contrapesar el poder infinit del club/estat que era (què coi, és) el Madrid? Res? Braços plegats? Si des dels altaveus blancs ara bramen amb barra infinita que sense el VAR la lliga estaria empatada, no s’ha de tenir cap màster per intuir quantes lligues del blanc i negre i de la transició modèlica se salven perquè els trapis d’estat ja han prescrit. Quin cinisme, el del Madrid, i quina mala fe els que, del Barça estant, hi veuen administració deslleial. Provar de protegir els interessos del club és deslleial? Aquest és un exemple clar de com el camí judicial se separa de la realitat. Administració deslleial hauria estat no fer res per combatre l’atropellament esportiu sistèmic contra el Barça. Una altra cosa és el mètode i les persones escollides i que faci l’efecte que, més que deslleials, eren babaus que no s’adonaven que Negreira els prenia el pèl. Això, o hi ha un nou -gate per descobrir.

Hisenda anava boja buscant proves que s’havien comprat àrbitres. Hauria estat l’estocada definitiva, però no han trobat res. Tant se val. La UEFA, LaLiga i els seus presidents fatxendes no necessiten ni la veritat judicial per envestir el Barça. Però hi ha diferències. A la UEFA, expulsar un any el Barça li compromet poc el negoci i així passarà factura per les estelades, les xiulades a l’himne de la Champions i la Superlliga. A Tebas el mouen si fa no fa els mateixos instints de revenja, però si mesura tant les seves paraules quan el cos li demana esbudellar és perquè té comptat que una lliga sense el Barça tindria una pèrdua del 40% del valor dels drets d’imatge. I ni l’ultradretà dirigent del futbol espanyol ni els altres 41 clubs ho desitgen. El primer de tots, el Madrid.