Una primera volta electoral

Queden trenta-quatre dies per a unes eleccions que per molts seran interpretades com una elecció d’alcaldes i regidors i per d’altres com la primera volta d’unes eleccions generals destinades a un canvi d’esquerra a dreta. Avui, tots els sondejos tenen aire de provisionalitat. Els líders dels partits majoritaris (PSOE i PP) només esperen ensopegades respectives. Són molts mesos de campanya i quan els escoltem en els actes electorals sembla que han esgotat les idees o bé que les reserven per a més endavant. Un gir radical a Espanya de l’esquerra a la dreta es veu difícil, fins al punt que la direcció del Partit Popular està expectant i preocupada amb la nominació de Núñez Feijoo i només el veuen amb possibilitats de guanyar en coalició amb Vox. A la dreta els preocupa l’efecte Yolanda Díaz. Un efecte que pot ésser menor en cas que la gallega no sigui capaç d’aglutinar els partits de l’esquerra al marge del PSOE de Pedro Sánchez. A Barcelona les enquestes no mostren novetats i l’ordre que obtindran més vots a les eleccions sembla que passa per Trias, Colau, Collboni i Maragall, però cap està en condicions de guanyar en solitari. A Espanya hi ha més de cinc mil partits que afirmen que tenen més d’un milió de militants. Amb càrrecs electes, assessors i alts càrrecs, “la industria política” ocupa gairebé quatre-centes mil persones, unes dades que demostren que el sector va a l’alça. Molts ciutadans hi veuen un bon model per a la vida laboral, encara que incloguin en el seu currículum que tenen vocació de treballar pel poble.