Sarkozy i les expulsions de 'sense papers'

Nicolas Sarkozy va revelar ahir que els presidents dels governs italià i espanyol li han demanat realitzar operacions de repatriació conjuntes de sense papers. Segons Sarkozy, l’admissió de José Luis Rodríguez Zapatero que no s’han de fer més regularitzacions massives d’immigrants en situació il·legal acaba per donar-li la raó. Sarkozy, des de la seva època de ministre de l’Interior, s’ha caracteritzat pel fet de defensar l’enduriment de la política d’immigració a Europa, i ara, des de Madrid, el govern espanyol no ha desmentit l’anunci fet per Sarkozy. De fet, Zapatero ja va admetre fa unes setmanes que no hi tornarà a haver més regularitzacions massives.

La immigració il·legal s’ha situat entre els principals problemes de tota la Unió Europea. Que Nicolas Sarkozy hagi estat un dels abanderats de la lluita contra la immigració il·legal prova novament el seu olfacte polític. El Sarkozy capaç de buscar solucions és el que més ens agrada. El president capaç de generar consens en qüestions com el Tractat de la Constitució Europea o d’arrossegar polítics d’esquerres com Zapatero o Prodi cap als seus postulats és el que ens convenç. En canvi, no ens agrada el Sarkozy que acapara les portades de les revistes del cor amb el seu romanç amb Carla Bruni. I sembla que tampoc no agrada als francesos, ja que per primera vegada des que és president se situa per sota del 50% de popularitat en les enquestes d’opinió.

Les paraules de Sarkozy d’ahir davant 500 periodistes són dignes de ser llegides amb deteniment. Els seus plans per revisar els conceptes de creixement econòmic fent èmfasi en la qualitat i no en la quantitat de la producció semblen molt interessants. Comptarà amb el premi Nobel Joseph Stiglitz per articular un discurs sobre aquest concepte. A nivell internacional, Sarkozy va fer servir el terme diplomàcia de reconciliació per justificar els seus tractes amb Hugo Chávez o el coronel Gaddafi. O el nou concepte de política de civilització, referint-se a la defensa de “la seguretat social i el dret al treball”. Són idees que, d’entrada, sonen bé. Hi estarem d’acord o no, i veurem finalment en què es concreten, però de moment demostren el bon nivell de debat polític que es viu a França.