Governants d'esquerres units contra les vagues

Es diuen d'esquer­res i a molts els agrada recor­dar que van córrer davant dels gri­sos, que van llui­tar fins a acon­se­guir que una malal­tia matés Franco. Després va venir una tran­sició modèlica i ara gover­nen ells. Amb ells ha arri­bat la justícia social i ja no està jus­ti­fi­cada cap pro­testa. Així es miren els nos­tres gover­nants d'esquer­res les vagues que alguns col·lec­tius de tre­ba­lla­dors pas­sats de moda encara gosen fer.

Enfron­tats a aques­tes mobi­lit­za­ci­ons, els gover­nants bus­quen una sor­tida: fan veure que es posen de part del ciu­tadà, trac­ten els tre­ba­lla­dors en vaga com si fos­sin segres­ta­dors de nens i els fan saber que no es doble­ga­ran davant les seves "ame­na­ces" (sic). Marina Geli i Ernest Mara­gall han llançat avui aquest adver­ti­ment a met­ges i mes­tres, que no pro­tes­ten pel sou -tot i que seria legítim- sinó per la mas­si­fi­cació dels ambu­la­to­ris i per la llei d'ense­nya­ment en pre­pa­ració.

I al final són els polítics els que pas­sen a l'amenaça. En el seu dis­curs des­es­pe­rat, Mara­gall ha aca­bat per par­lar clar i ha recor­dat als mes­tres que no els neces­sita per apro­var cap llei perquè les lleis s'apro­ven al Par­la­ment, on ja se sap que tot depèn de les nego­ci­a­ci­ons entre par­tits i que no hi ha vagues que val­guin.