La bola extra d’ERC i Junts

L’endimoniat resultat de les eleccions de diumenge proporciona una nova oportunitat –l’ultimíssima?– perquè ERC i Junts teixeixin alguna cosa que s’assembli a una acció política unitària. Que s’hi assembli i sobretot que sigui creïble. És un extra ball abans del game over, que serà el que passarà si no l’aprofiten i a les eleccions –quan toqui o quan decideixi Aragonès– el PSC també arrasa davant la incompareixença de les forces independentistes. No he perdut l’oremus, tot i que de motius no en falten. La incompareixença dels partits independentistes és la percepció que tenen els 2,3 milions de votants de l’1-O des que els seus partits no fan res per revertir la maleïda prioritat compartida d’apunyalar-se per l’esquena. El suport electoral ha caigut gairebé en 700.000 vots, però no es pot afirmar que l’independentisme recula. Això és el que intenta fer creure el PSC ara que es veu embalat. És tan fals com quan el PSOE voler fer creure que acabat el procés, adeu conflicte polític.

Ja que els ha caigut del cel (o de les urnes) una bola extra, potser que la sàpiguen jugar. El primer error que qui sap si ja han comès ERC i Junts és parlar amb el PSOE abans que fer-ho entre ells dos. Per al PSOE, que recorda tant com pot la caiguda de vot sobiranista, no serà el mateix negociar amb una sola veu i 14 diputats al darrere que fer-ho amb dues de 7. Anar per separat és perdre-hi ja d’entrada. La generació de polítics que ha protagonitzat la dècada més rellevant de la història recent de Catalunya no mereix acabar en la irrellevància, que és el que li passarà si no aprofita la bola extra perquè la base se’n desconnectarà del tot. Si l’última oportunitat no recollís més que engrunes al cove, l’espai per a una alternativa nova seria tan ampli que qui l’ocupés –diguem-ne llista cívica o com vulguem– deixaria obsoletes les propostes i les cares de sempre i s’obriria una nova etapa.