Prec

Hi ha hagut i encara hi ha una certa polèmica pel que fa a la tria de l’escriptora Najat El Hachmi per fer de pregonera a la festa de la Mercè aquest setembre. Se l’ha acusat de ser tant islamòfoba com trànsfoba: una combinació interessant, atès que en certs països musulmans una persona trans no sobreviuria gaire més temps que un floc de neu a Mali. Però anem a pams. He llegit tots els llibres de la Najat (menys un, que m’espera a la proverbial tauleta de nit). Les seves novel·les i assajos són o bé antipatriarcals o bé expliquen els problemes de les noies marroquines immigrades o bé parlen del dret de la dona a gaudir plenament del sexe o bé ofereixen una visió tendra i detallada de la vida social al Marroc rural: enlloc he sabut trobar-hi una engruna de transfòbia o islamofòbia. Ara bé, la Najat sempre ha deixat clar que és atea. Aquí la tenim a la revista Crític: “Totes les religions [...] són sistemes inventats per perpetuar l’ordre patriarcal” (incloent-hi l’islam, s’entén). Pel que fa a la transfòbia, aquí la tenim al diari Ara, qüestionant alguns dels aspectes del canvi de sexe: “Pot una criatura de dotze anys saber que és un home atrapat en el cos d’una dona o una dona atrapada en el cos d’un home?” És una pregunta, no pas un atac frontal. Queda clar, i no dubto per un segon que ella hi estaria d’acord, que cal protegir els drets de qualsevol col·lectiu humà que pateix discriminació. En fi, és una llàstima que l’esquerra, arreu, que abans assenyalava els abusos dels poders fàctics i de la dreta en general amb un dit precís, ja no mira abans de saltar. Un petit exemple anglès: un sector de l’esquerra vol canviar la paraula history (“his story”) –que considera discriminatòria contra les dones– per herstory, sense sospitar que history prové d’un mot grec que significa ‘esbrinar’. I això que tothom ja té accés a internet, per l’amor de Déu. Com si diguéssim.