Prec

Hi ha hagut i encara hi ha una certa polèmica pel que fa a la tria de l’escrip­tora Najat El Hachmi per fer de pre­go­nera a la festa de la Mercè aquest setem­bre. Se l’ha acu­sat de ser tant islamòfoba com trànsfoba: una com­bi­nació interes­sant, atès que en certs països musul­mans una per­sona trans no sobre­viu­ria gaire més temps que un floc de neu a Mali. Però anem a pams. He lle­git tots els lli­bres de la Najat (menys un, que m’espera a la pro­ver­bial tau­leta de nit). Les seves novel·les i assa­jos són o bé anti­pa­tri­ar­cals o bé expli­quen els pro­ble­mes de les noies mar­ro­qui­nes immi­gra­des o bé par­len del dret de la dona a gau­dir ple­na­ment del sexe o bé ofe­rei­xen una visió ten­dra i deta­llada de la vida social al Mar­roc rural: enlloc he sabut tro­bar-hi una engruna de transfòbia o isla­mofòbia. Ara bé, la Najat sem­pre ha dei­xat clar que és atea. Aquí la tenim a la revista Crític: “Totes les reli­gi­ons [...] són sis­te­mes inven­tats per per­pe­tuar l’ordre patri­ar­cal” (inclo­ent-hi l’islam, s’entén). Pel que fa a la transfòbia, aquí la tenim al diari Ara, qüesti­o­nant alguns dels aspec­tes del canvi de sexe: “Pot una cri­a­tura de dotze anys saber que és un home atra­pat en el cos d’una dona o una dona atra­pada en el cos d’un home?” És una pre­gunta, no pas un atac fron­tal. Queda clar, i no dubto per un segon que ella hi esta­ria d’acord, que cal pro­te­gir els drets de qual­se­vol col·lec­tiu humà que pateix dis­cri­mi­nació. En fi, és una llàstima que l’esquerra, arreu, que abans asse­nya­lava els abu­sos dels poders fàctics i de la dreta en gene­ral amb un dit precís, ja no mira abans de sal­tar. Un petit exem­ple anglès: un sec­tor de l’esquerra vol can­viar la paraula his­tory (“his story”) –que con­si­dera dis­cri­mi­natòria con­tra les dones– per hers­tory, sense sos­pi­tar que his­tory prové d’un mot grec que sig­ni­fica ‘esbri­nar’. I això que tot­hom ja té accés a inter­net, per l’amor de Déu. Com si diguéssim.