Trieste

Si el viatger busca teca tradicional a la ciutat de Trieste, és molt possible que l’enviïn a Buffet da Pepi, una casa que té el seu origen a l’any 1897. Essent aquesta una ciutat italiana als mapes polítics, potser pensarà trobar-s’hi estovalles de quadres vermells i alguna varietat autòctona de pasta. En realitat, però, és un local d’estil centreeuropeu amb porc bullit a la caldera, xucrut, cervesa i mostassa. La ciutat va estar sota sobirania austríaca des del segle XIV fins que, amb l’armistici de la Gran Guerra, es va dissoldre l’Imperi austrohongarès. En aquesta llarguíssima etapa, Trieste va convertir-se en el principal port dels dominis dels Habsburg, característica que li va donar una gran potència i vitalitat. Noms viaris com Corso d’Italia, Via Mazzini, Via Roma i Piazza Unità d’Italia, situats en el plànol molt a prop del restaurant esmentat, prenen un caire artificial, gairebé ridícul, mentre hom endrapa salsitxes i col fermentada. En aquella darrera plaça hi ha el Caffè degli Specchi, que bé podria estar ubicat a Viena i que conserva encara un mosaic amb la bandera austríaca. És un local formidable amb bona pastisseria, cambrers encorbatats i una gran terrassa d’aquestes per mirar i fer-s’hi veure. Quan es va fundar, l’any 1839, la plaça es deia Piazza Grande i prou. Amb una breu passejada de pocs minuts es pot arribar a un altre local històric, Da Siora Rosa. Aquest s’havia obert pels volts de l’any 1921 amb el nom de Bar Vittorio Veneto, en homenatge al combat lliurat entre Itàlia i Àustria-Hongria pocs anys abans. La victòria italiana va ser un dels cops de gràcia a l’imperi que tant vigor havia donat a Trieste. Entre els plats estrella del local hi ha les salsitxes eslovenes, l’strudel de poma i el gulasch a la triestina. Irònic i un punt absurd, el menú ens remet a un passat desmantellat al camp de batalla que donà nom a l’establiment.